Sant Narcís de la Païssa
Monistrol de Calders
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al costat oriental del portal d'accés al conjunt del mas de la Païssa se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana. El portal d'accés és força simple, amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629 la qual s'assenta damunt uns brancals de grans carreus de pedra escairada. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. Els paraments estan realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat simple força malmès. L'interior, força degradat, presenta la nau coberta per una volta de canó i els murs decorats amb elements de guix (impostes, cartel·les amb volutes, etc.) i restes de decoració amb pintures d'estil neoclàssic que representen elements geomètrics i florals.
L'advocació a Sant Narcís és un dels patrons dels pagesos.
Història
Església particular construïda al segle XVII, a l'època barroca, període del qual consten notícies que tenia un altar de fusta policromada i retaules laterals amb escenes de la vida de Sant Narcís i una talla del Sant situada en una fornícula central, a més, d'altres elements mobles. Al llarg dels anys la capella va experimentar algunes petites actuacions o reformes, entre les quals una actuació de decoració d'època neoclàssica. Sembla que al 1936 va ser profanada i ja no s'ha tornà a restablir el culte.
En la bibliografia s'esmenta que la masia havia tingut una capella anterior, d'època romànica, la qual probablement hauria estat situada en un espai posteriorment habilitat com estable. Consta que fins el 1936, la masia conservava a la sala principal una talla de fusta policromada del segle XIII, suposadament un testimoni de l'antiga capella medieval. La tradició familiar explicava que es tractava de la figura del bisbe Sant Valentí.
Bibliografia
-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GAVÍN, Josep M. (1979): "Bages 5", a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín.
-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.
