Sant Jordi de Puigseslloses

Folgueroles

Es tracta d’una de les poques esglésies existents dedicades a Sant Jordi, patró de Catalunya. L’any 1476, el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada va autoritzar la construcció d’una ermita dedicada a Sant Jordi, atenent els desitjos d’alguns devots de la zona (masos de la rodalia com Puigsec, Poudevida, Godaiol o el Fócs). El turó on es va construïr el temple fou donat pels propietaris del mas Puigseslloses i les obres havien de finalitzar en dos anys i mig. Prèviament, en el testament d’Arnau de Folcs datat l’any 1403, ja s’indicava que es repartís, dels seus béns i dalt del turó, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març. A tall d'hipòtesi, aquesta dada podria indicar la presència d'una possible construcció anterior a l'ermita.

Una de les persones més implicades en la construcció del temple fou Andreu Noguerol, beneficiat de la Seu de Vic i gran devot de Sant Jordi. Posteriorment tenim notícia que l’any 1486, en el temple ja s’hi deia missa regularment. També hi ha constància que l’any 1613, l’ermita rebia 25 sous de pensió anual. L’any 1836, el beat Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata, hi va celebrar missa. Uns anys més tard, el 2 d’octubre de 1870, fou el poeta folguerolenc mossèn Cinto Verdaguer el que hi cantà la seva primera missa (de fet, a la capella de llevant de l’interior del temple, hi ha una placa encastada i escrita en llatí que commemora aquest fet, i que fou instal·lada l’any 1908). L’any 1883, el temple fou objecte d’una gran restauració i ampliació que li donà l’aspecte actual (es modificà la coberta, la façana i el campanar). Segons la resposta de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, l’ermita fou cremada. Posteriorment, pels voltants de l’any 1988, l’ermita fou novament restaurada. L’any 2015, l’accés a l’ermita fou arranjat amb la construcció del caminet pavimentat i la barana de recolzament que en facilita el seu accés. Un plafó commemoratiu instal·lat al costat del camí fa referència al sr. Pere Verdaguer Sanglas, artífex d’aquestes obres.

Antigament, per la diada de Sant Jordi, es celebrava una processó de Folgueroles a l’ermita i allà s’hi feia una missa. Durant força temps, aquesta festa era organitzada per la família del mas Puigseslloses, que foren els propietaris de l’ermita durant molts anys. S’encarregaven de la part litúrgica, amb la celebració d’una missa en memòria dels difunts, i convidaven familiars i amics a un bon dinar en acabat. Engalanaven la masia i es cuidaven de la roba dels capellans que celebraven l’ofici, els quals es vestien a l’oratori que hi ha a l’interior de la casa. Posteriorment, els actes més destacats d’aquesta festa eren la processó, la missa matinal, l’ofici cantat, les parades, les sardanes, el res del rosari, el trisagi i la beguda (berenar de pa amb llonganissa o fuet, uns traguets de vi i una taronja de postres). A l’ermita també s’hi deia missa el dia de Santa Àgata. Durant un temps, a partir de l’any 1687 i per manament episcopal, es va prohibir la celebració del culte a la mateixa hora que a la parròquia de Santa Maria.