Sant Joan d'Avinyó
Avinyó

    Bages
    Avinyó
    Emplaçament
    a la plaça Major d'Avinyó

    Coordenades:

    41.86335
    1.97129
    414622
    4635116
    Número de fitxa
    08012 - 156
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Barroc
    Romànic
    Neoclàssic
    Modern
    Medieval
    Segle
    XIII
    Any
    1232
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL: 572, DOGC (08-11-1989)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPA
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic C/Sta. Maria, 1 08500 - Vic
    Autoria de la fitxa
    Marc Cucurella Pinilla

    Església romànica modificada de la qual solament en resta part dels murs, concretament els de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX. L'església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de Creueria. Tot l'interior és arrebossat. En un costat s'aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d'arc de mig punt per les campanes. En destaca la clau de volta de l'entrada amb l'escultura d'una figura.

    Situada dins l'antic terme del castell d'Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l'advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona. A partir del segle XI l'església és advocada a Sant Joan i a Santa Maria i sabem que l'any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan. A partir del segle XVII l'església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles. Al segle XIX el conjunt romànic va desaparèixer al unificar-se externament el conjunt de les dependències que l'envolten i al construir-se la nova façana.

    - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors,
    - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 30.
    - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona
    - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 27.
    - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 52.
    - ILLA CODINA, Josep (1987). "Avinyó" a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134.
    - SITJES i MOLINS, Xavier (1997). El Barroc del Bages. Noves dades per al seu estudi. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 12.
    - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.
    - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, pàg. 39 -40.
    - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 109-110.