Sant Ignasi de Reguant
Súria

    Bages
    Masia de Reguant, camí de Reguant, s/n
    Emplaçament
    Al peu de Costafreda, domina el Cardener

    Coordenades:

    41.823937239225
    1.7498375585522
    396179
    4630984
    Número de fitxa
    08274 - 207
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1778
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat de deteriorament estructural avançat
    Protecció
    Física
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. 08274A00709008
    Autoria de la fitxa
    KuanUm - JM Huélamo - JM Solias
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Es tracta d'una petita capella de planta rectangular en fase de ruina. Es tracta d'una construcció alta i estreta presentant a la façana una porta amb coberta plana a la llinda de la qual es pot llegir "HAEC EST DOMVS DEI" l la data 1778 amb una creu sobre un triangle. Al centre de la llinda, presenta un fals arc fet amb dues lloses com a descàrrega. A la façana es pot observar una rajola (datable al segle XIX) on es llegeix "Capilla de San Ignacio". L'interior es troba totalment ensorrat, encara que es poden veure alguns elements decoratius en guix que encara no han caigut. També s'observa una petita pica d'agua beneita. A la capçalera, es pot observar una pintura amb ls figures de Sant Ignasi i Sant Josep, amb la cara picada. Per la posició de les figures es evident que, en origen, no va haver-hi retaule.

    D'aquesta capella només en tenim notícies escadusseres. Sabem que es va consagrar el 22 de febrer de 1779, arrel d'una demanda feta al bisbe de Vic, el mes de juny de 1778, per Ignasi Reguant, Ignasi Torras, Josep Canudas, Magí Costafreda i Josep Ferrer. En una visita pastoral de 1785 es dóna autorització per dir missa a la capella de Reguant ja que, diu el bisbe de Vic, por nuestra inspección personal nos hemos enterado de lo peligroso que puede ser el paso del Rio Cardener en las inmediaciones del lugar de Súria, mayormente en creciendo sus corrientes ... Per aquest motiu es podrà dir missa en la capilla nuevamente edificada en el Manso de Josef Reguant, tot i que el bisbe insisteix en què abans de dir la missa el capellà ha de verificar si l'aigua del riu baixa tèrbola o amb més cabal de l'habitual. Les altres notícies són més tardanes. Són anotacions del segle XIX de l'Arxiu de Reguant: Nasqué Ramon Reguant fill de Ignasi Reguant y de Gertrudis Reguant y Bosch als 29 de novembre de 1799, foren padrins Ramon Bosch de Buxadós y Josepha Reguant y Farreras, y fou batejat en la capella de Reguant: morí a las dos del matí lo dia 16 de setembre del any 1865. Dia 8 de fabrer de 1846 se an fets los capítols matrimonials de Ramon Reguant de Súria ap Rosa Fornell de la Selva de la Valldora, y constan al Dr. Juaquin Tomasa, notari real de la vila de Cardona, y se ba casar dit Reguant a la capella de casa, al dia 21 de dit mes, y los esposoris són a Súria. Dia 26 de maitg de 1847 se és rebalidada la capella de Reguant, y ap fecultat del Bicari General la beneí mosén Jaume Oliveres, ecònomo de la parròquia de Súria. Lo dia 20 de octubre de 1871 se celebraren dos misas en la capella de Reguant per lo reverent don Jaume Soler, pàrroco de la vila de Súria y son vicari. La capella té una història breu. La seva màxima activitat va ser al llarg del segle XIX. L'any 1936 es va destruir el mobiliari litúrgic i a les pintures de Sant Josep i Sant Ignasi (del segle XVIII), se'ls va esborrar la cara, repicant la paret. Aquestes pintures devien ser la decoració original de la capella. Des de llavors va caure en ruina i avui té la teulada totalment esfondrada.

    FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) "Les esglésies i capelles de Súria" a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).