Safareig i pou de can Terrades del Molí
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per un safareig i un pou situats al marge dret de la carretera, en direcció a Dosrius. El safareig és de grans dimensions, presenta una planta circular i està arrebossat. Al seu costat hi ha el pou, que es troba a l'interior d'un edifici de planta quadrada disposat a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants (o pavelló), amb els careners decorats amb ceràmica vidrada i un ràfec sostingut amb barbacana de fusta. Compta amb una porta d'accés rectangular oberta a la façana de ponent i una finestra de les mateixes característiques a la de llevant, protegida amb reixa de ferro. La porta presenta una motllura superior a mode de guardapols. Els paraments estan rematats amb una motllura rectilínia damunt la que s'obren uns petits forats circulars de ventilació de la coberta (sis a cada façana). La construcció està bastida en maons i té els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol inferior. A uns 250 metres a llevant, prop de la ruïnes del molí de can Terrades, hi ha una altra caseta de les mateixes característiques que l'anterior aïllada i envoltada de vegetació. Presenta un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura de maó i quatre forats de ventilació rectangulars a cada parament.
Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig d'en Sant Llop, safareig de l'Amadeu.
Història
Aquestes estructures foren construïdes pel propietari de la masia de can Terrades del Molí pels voltants de l'any 1930, amb la intenció de regar les feixes de conreu que hi havia a la zona. Tot i que en origen aquestes feixes estaven destinades al conreu de secà (els masovers de la masia hi plantaven blat, ordi, civada, etc.), un cop construïdes passaren al conreu de regadiu (mongetes, patates, etc.). En l'actualitat, tant les estructures com les terres estan llogades a una empresa dedicada al viver de plantes. Pel que fa al pou situat al costat del Molí de can Terrades, en l'actualitat està abandonat, tot i que també pot tenir relació amb les obres de canalització de les aigües de Dosrius de finals del segle XIX, per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .S.10/171.
