Romagós
Sant Quirze de Besora

Osona
Romagós
Emplaçament
A l'obaga del torrent de les Cúbies i de l'Illa mirant a sud cap a la serra de l'Illa i sota el pla de l'Horta (TM de Torelló)
672,8

Coordenades:

42.096136657688
2.2555149195253
438436
4660719
Número de fitxa
08237 - 137
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Segle
XIII
Estat de conservació
Dolent
Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís).
Protecció
Inexistent
Inexistent
Integrat a la zona del PEIN (PLa Especial d'Interès Natural) de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt pel Decret 328/1992. Aquest espai va ser declarat com a ZEPA el 2005 i integrat a la xarxa natura 2000 l'any 2006 per l'acord de govern 112/2006. En el territori de Sant Quirze abraça les serres de la Cogulera, serres de l'Illa i una part de la serra de Bellmunt amb el coll dels Garganters fins al puig.
Accés
Difícil
Titularitat
Privada
Autoria de la fitxa
Pere Cascante i Torrella

Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. 

Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.

es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant.

D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.

ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç

PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. 

Descarrega PDF