Rellotge de sol de Can Vidal
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol de tarda situat a l’extrem dret de la façana de ponent de Can Vidal, a l’alçada de la planta pis. En substitueix un de més antic i més gran ubicat en el mateix indret aproximadament que en remodelar la façana ara fa uns anys es va perdre.
És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest. Està realitzat damunt d’un suport de calç, policromat. El dibuix consisteix en un cercle central situat dins d’un pla rectangular pintat de color groc amb un marc lineal de color blanc. A l’interior, s’hi ha pintat una gran circumferència de color beix on s’ha col·locat els següents elements: a la part superior, un astre solar antropomorf, d’estil naïf. D’entremig dels seus llavis, aguanta el gnòmon, de vareta. Al dessota, en lletres majúscules s’hi ha escrit el lema “EL TEMPS /PASSA/ APROFITA-HO / BE”. Les hores i les línies horàries, minimalistes, amb les mitges hores, s’han col·locat en la part inferior del cercle. Mentre que les línies horàries van de més gruixut a més fi, de color negre, les hores, en xifres àrabs, senyalen des de les set del matí fins a les sis de la tarda. Estan pintades en color negre i vermell, alternativament (començant pel negre a les 7 i les sis en vermell).
Dessota el cercle, s’hi llegeix el nom del Casal “CAN VIDAL” i l’any al dessota “1605”.
Emmarcant el rellotge hi ha una sanefa de motius florals molt estilitzada que s’alterna el color verd, vermell, blanc i lila.
L’arbrat no permet veure si el rellotge d’autor està signat, però la disposició de les línies horàries indica que ha estat realitzat per un quadranter.
Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 5466.
Història
Originàriament Can Vidal tenia dos rellotges de sol, el de matí situat a l’extrem esquerra de la façana de migdia i el de tarda, situat just a l’altre costat, a la façana de ponent. Durant les obres de rehabilitació de la casa es féu saltar l’arrebossat de calç de les façanes per deixar la pedra vista. El rellotge de matí es perdé per sempre.
La primera referència escrita coneguda sobre el Mas Vidal és del fogatge de 1497.
L’any 1598, està documentat l’òbit de Jaume Vidal del Mas Vidal, maridat amb Margarida. Abans de 1600 el seu fill, Salvi Vidal està casat amb Elisabet Vidala. El seu hereu neix l’any 1603, l’Antoni (†1645), que es casarà amb Margarida. L’any 1635 naixerà el seu descendent i hereu, Josep Vidal.
L’any 1655 vint anys després Josep Vidal es casa amb Maria Sala. Josep Vidal com a fermança i Josep Tallera crearen un censal a l’Obra de Fogars.
L’any 1675 Andreu Vidal, fill de Josep Vidal i Maria Sala es marida a Girona amb Maria Barril, originària de Palau Sacosta.
L’any 1732 el mas paga primícia de totes les terres. El camp de dessota el cementiri, també paga el delme.
El 27 de juliol de 1734 Tomàs Vila, prevere i rector de Fogars i, Jacint Planasdevall, obrer major de l’església firmen en nom dels obrers una concòrdia avinguda entre Francesc de Jalpí, marit de la pubilla Anna Vidal i totes els creditors de la casa. Entre els pactes s’avenen a pagar les pensions del censal creat sobre un camp l’any 1670. Aquest serà redimit per Francesc Gelpí l’any 1755. Anna Vidal també paga anualment una fundació per a dir misses.
L’any 1862, el propietari del Mas Vidal que consta en el cadastre és Manuel Barber, de Girona. En aquell moment declara estar en possessió, a més de la casa, de vint quarteres de terres de secà, dues quarteres de sureda, setze quarteres amb nou quartans de pollancredes, seixanta-una quarteres de bosc i vuitanta-sis i un quartà d’erm. Com a bestiar disposaven de quatre bous, una egua i un ruc.
En el padró de 1889 no consta el nom del propietari del mas, però sí que hi estan empadronats els següents masovers: el matrimoni format per Francesc Tresserres i Ribas i Gràcia Farré i Llens que hi viuen amb el seu fill, Pau Tresserres i Farré, que també està casat amb Dolors Romaguera i Renart.
En el llibre d’actes de l’any 1902, consta una venda, feta davant notari l’any 1901 entre Manuel Barber, propietari del Mas Vidal i Manuel Quadras i Feliu, baró de Quadras, que adquireix cent cinquanta-una quarteres i sis quartans de terres, repartides entre cultiu de secà, sureda i bosc a més de quatre bous, una egua i un ruc. En el document no s’hi esmenta la venda de la casa.
En els censos parroquials dels anys 1896 al 1902 hi estan empadronats els següents masovers: Joaquim Oller i Dolors Camps (†1913) amb son fill Joan i la seva esposa Margarida Oliver. També hi viuen diversos germans d’en Joan (Miquel, Francesc, Carme i Magdalena).
En el cens de l’any 1903, novament apareixen uns antics masovers empadronats l’any 1889: Pau Tresserres i Dolors Romaguera que hi viuran amb els seus vuit fills (Joaquim, Joan, Carme, Francesc, Josep, Elvira, Felip i Josepa). En el següent cens de l’any 1923 hi continuen vivint Pau Tresserres (†1926), vidu, amb el seu fill Francesc que ja consta com a casat amb Isabel Rovira. A la casa també hi viuen els fills, Francesc, Quirze, Josepa i Joaquim, Miquel, Ramon, Lola, Lluís, Josep, Francesca i Gracieta.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
