Raval del Ferran
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de cases de pagès agrupades format per: el Ferran, cal Marcó, cal Gella i cal Beguda. Està ubicat a l'esquerra del rasot de cal Tirot dominant una extensa zona de conreus cerealístics. Comunica al nord amb el Collet de Vilana i amb el serrat de la Beguda.
La masia antiga és l'unica que s'està restaurant, deixant la pedra vista i amb les obertures emmarcades amb pedra nova. Consta de planta baixa, pis i un segon pis en el cos central, que s'aixeca per sobre el volum dels cossos laterals. La coberta del cos central desaigua als laterals. El cos de llevant té la coberta a dues aigües però amb el carener paral·lel a les façanes llargues. El cos de ponent, que és per on tenia l'entrada la casa té la coberta a un aiguavés, desaiguant a la mateixa façana. Al voltant hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint amb els segles: corts, corrals, tines, era, etc.
Destaca l' edificació de les tines. Consta de tres cossos; dos de planta rectangular, un amb tres tines i l'altre amb dues; i un cos central, on estaven les boxes. Els cossos de les tines tenien la coberta a un únic aiguavés i el cos central a dues aigües. Les tines són quadrades amb cairons vermells. Es carregaven per la part exterior de l'edifici. L'accés a les boxes es feia per la façana de ponent.
Història
En la darrera capbrevació coneguda, datada de l'any 1759, obligada per Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, consta un tal Francesc Bach no com a propietari sinó que havia anat a viure a un "apartament de casa, que consisteix en una cambra y cuina, contigua á la sala del mas Ferran, àlies Llopart" (l'actual Ferran). Aquest personatge era germà d'Eudald Bach, naturals de la parròquia de Sant Llorenç de Dosmunts una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit. Van arribar a Castellbell i el Vilar a la primera meitat del segle XVIII. Aquests dos germans eren nebots del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, el doctor Francesc Bertran, que va substituir en el càrrec al rector Jaume Dolcet l'any 1724 fins l'any 1730. Aquest rector havia adquirit el mas Ferreroles.
Sabem també que l'amo del Burés, Esteve Burés i Arderiu, va comprar l'any 1889 una peça de terra de quaranta quarteres compost de bosc i vinya al mas Ferran per a construir un vedat de caça per al seu fill Francesc Burés i Borràs, i al capdamunt hi va fer construir una torre.
Bibliografia
VALLS i PUEYO, Joan. El Ferran. Inèdit.
http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/04/raval-del-ferran.h…
