Primera edició dels goigs dels gloriosos Sants Màrtirs
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Plaça de la Vila, 9
    Emplaçament
    Arxiu parroquial
    136

    Coordenades:

    41.51745
    2.35867
    446487
    4596400
    Número de fitxa
    08214 - 315
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1887
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Barcelona (C. del Bisbe, 5 - 08002 Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs dels gloriosos Sants Màrtirs quals sagradas reliquias venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar, i que diuen així: Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria. / Protegiu des de la Glòria / als devots de Vilassar.// En la ciutat de Caller, / de la isla de Cerdenya, / segons vostra vida ensenya, / martirisats vareu ser. / Per Jesús vareu donar / la vostra sang meritoria./ Protegiu, etc.// L'Emperador Constantí, / que dels Sants honrava'ls cossos, / per posarhi'ls vostres ossos / un gran temple feya allí. / Mes si 'l el temple 's va arrunar, / no 's perdé vostra memòria. / Protegiu, etc.// Trobá, ab l 'ajuda del cel, / fent dejunis i pregarias, / vostras urnas funeraries/ el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa es ben notoria. / Protegiu, etc.// A viurhi cinch anys ó sis, / del Virey com secretari, / una vegada va anarhi / un bon fill d'aquest país. / De com allí 'l van honrar/ be' n tenim bona memoria./Protegiu, etc.// Per provarli ‘l sèu amor lo Prelat, ab acte noble, per enriquir lo sèu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / ab sa virtut protectoria. / Protegiu, etc.// Los marins creyentho igual, / los duen á Barcelona, / mes de prompte ‘l tro ressona / y ‘s desfá un gran temporal. / La nau aquí va portar / Dèu ab forsa obligatòria. / Protegiu, etc.// Lo poble en agrahiment / á tan alta maravella, / los posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / ab relleus de vostra història. / Protegiu, etc.// Com visió que va tení / sant Joan una vegada, / ab la vesta immaculada / rodejeu l'Anyell diví. / Volguéunos també á cantar / la seva eterna victoria. / Protegiu, etc. // Un gran exérsit formeu / de tota llei de personas, / ab bisbes, noyets, matronas, / y ‘l deixeble Thimoteu. / Tots pel Cel vareu deixar / l'existencia tranzitoria. / Protegiu,etc. // Quan acaba ‘l mes de Abril / fem cad' any festas hermosas, / guarnintvos l'altar de rosas / y poncellada gentil. / Flors que tocan vostre altar / tothom ne pren per memoria. / Protegiu, etc. // Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra, / ens protegeix en la guerra / y' ns fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria./ Protegiu, etc. // Al que us siga ben devot / alcanseuli la bona anyada, / lliureulo de pedregada / y del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida ‘l far, / ajudeulo quan se moria. / Protegiu, etc. // Puix rodejan vostre altar / honorant vostra memoria, / Protegiu desde la Gloria / els devots de Vilassar. /// (En lo temps pasqual): V. Pretiosa in conspectu Domini, alleluia./ R. Mors Sanctorum ejus, alleluia./ (En altre temps): V. Exultabunt Sancti in gloria./ R. Letabuntur in cubilibus suis./ ORATIO (En lo dia de la festa): PREGUEM. Deus, qui nos annua sanctorum Martyryum tuorum Petri et sociorum ejus solemnitate/ laetificas, concede propitius, ut quorum gaudemus meritis, accendamur exemplis. Per Christum, etc. Amén.// (En altre temps): Deus, qui nos sactorum Martyrum tuorum Petri et sociorum ejus commemoratione laeti-/ ficas, etc., etc. //

    Impresos per la Tipografia Catòlica, del carrer del Pi, núm. 5 de Barcelona, l'any 1887 i que es conserven relligats d'antic en un llibre de l'arxiu parroquial.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.