Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet

Palafolls

Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.

Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.

La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.

Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.

Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.

Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.

Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.

El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 "fanegas" de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 "fanegas".

A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.

Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.