Plaça de Sant Genís

Palafolls

Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.

El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.

L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.

El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.

Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.

La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.

El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.

El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.