Panteó Manolo Hugué
Caldes de Montbui

    Vallès Oriental
    Cementiri Municipal
    Emplaçament
    Per la carretera de Caldes a Sant Feliu de Codines - C-59, en arribar al PK 15, trencall a mà dreta
    276

    Coordenades:

    41.63822
    2.17256
    431086
    4609940
    Número de fitxa
    08033 - 228
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    XX
    Manolo Hugué
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 008 A R
    Autoria de la fitxa
    Laura Bosch Martínez

    Construcció funerària que consta d'un basament de secció quadrada, al damunt del qual hi ha un pilar amb l'escultura d'un dóna asseguda, amb el cabell recollit i una panera de fruites a la mà. Aquesta escultura rep el nom de "L'Ofrena", i fou realitzada al Mas Manolo l'any 1924, en record a la memòria dels morts de la gran guerra a Arlés-Sur-Tech (França).

    Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com escultor, pintor i dissenyador de joies.
    Manolo Hugué arriba a Caldes, d'on era la seva àvia materna, el 1928, per prescripció facultativa, amb 56 anys. Comença una etapa molt fructífera; no cessa la seva activitat al mas Manolo, on viu envoltat de la família i de nombrosos amics, entre els quals un bon nombre de joves artistes que l'admiren. La seva escultura evoluciona cap un naturalisme més espontani, amb figures més àgils i varietat de temes. També pinta i dissenya joies.
    Era un amic respectat de Pablo Picasso a Barcelona i després a París i a Ceret (el Vallespir), on s'instal·là i hi visqué molts anys, i on aglutinà l'anomenada "escola de Ceret". El seu estil, a mig camí del Noucentisme i el Cubisme, esdevingué molt personal i en va fer un escultor molt popular a Catalunya però també a l'estranger, especialment a causa de formar part del grup d'artistes representats per Daniel-Henri Kahnweiler.
    El seu llegat es conserva en el Museu Thermàlia, de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), i la documentació és dipositada a la Biblioteca de Catalunya.
    Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1917 presentà la seva segona exposició monogràfica a les Galeries Laietanes de Santiago Segura: hi va presentar l'obra que va fer a Arenys de Munt (el Maresme), 1917-1918 (no hi ha catàleg). A Barcelona es relaciona amb el grup del Lyon d'Or, i amb Santiago Segura. En el Museu d'Art de Sabadell (el Vallès Occidental) (MAS) se'n conserven tres dibuixos de l'època d'Arenys de Munt.
    La realització de l'escultura L'Ofrena l'any 1924 en commemoració a la memòria dels morts de la gran guerra a Arlès-sur-Tech (França), i la realitzada l'any 1923, dedicada a Déodat de Séverac, a Ceret (França), li van permetre realitzar un dels somnis de la seva vida: tenir una casa pròpia, que fou construïda a Ceret

    BLANC, M. (1972). Manolo. Escultura. Pintura. Dibujo. Ediciones Polígrafa. Barcelona.
    BLANC, M. (1992). Manolo Hugué. Gent nostra, 97. Editorial Labor, Barcelona
    CATÀLEG D'EXPOSICIÓ. (1990). Manolo Hugué. Fundació Caixa de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, del 16 de febrer al 15 d'abril de 1990. Barcelona
    COSTA FERNÁNDEZ, M. (2006). La singular relació entre Manolo Hugué i Camil Fàbregas. Museu d'Art de Sabadell.
    HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia.
    RAMON, A.; VALLCORBA, J. (2005). Àlbum Manolo Hugué. Quaderns Crema, Barcelona