Pallissa de l'Illa
Sant Quirze de Besora

    Osona
    Masia de l'Illa S/N
    Emplaçament
    A la part sud-est de la masia de l'Illa al costat del camí de l''illa al Bosquetell passant pel Solà i al vessant sud de la serra de la Cogulera.
    596,6

    Coordenades:

    42.094764361649
    2.2380378548913
    436990
    4660578
    Número de fitxa
    08237 - 127
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    Masia i conjunt arquitectònic que surt inventariada al Catàleg de Masies i cases rurals en sol no urbanitzable del Municipi de Sant Quirze de Besora amb la fitxa núm. 3 inclosa com a BPU i àrea d'expectativa arqueològica i/o paleontològica. Caldria declarar la casa, la pallissa i els elements que l'envolten amb la categoria de BCIL (Bens Culturals d'interès Local). Es troba situada dins de l'àrea del PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt aprovat pel Decret 328/1992. Va ser declarat com a ZEPA el 2005 i incorporat a la xarxa natura 2000 que va ser aprovada el 23/09/2006 (DOGC 4735 de 6/10/2005)
    Accés
    Obert
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    001803100DG36B0001ZO
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. 

    A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u  foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a  dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades.

    Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al "Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento" del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta  Jaume Illa.

    Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita

    Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 amb un valor de 80 lliures

    Por las cabezas de Ganado de 434 lliures 

    No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família

    PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.

    SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.

    DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3

    AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862