Molí Nou
Caldes de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular, que consta de soterrani, planta baixa i tres pisos, amb coberta de teula àrab, a dues vessants, amb el carener orientat a l'est i la façana principal orientada a migdia. Es troba fonamentat en el marge dret de la riera de Caldes, salvant un gran desnivell. Adossat a la façana orientada a l'est, un altre edifici, de planta rectangular i pis, amb la coberta de teula àrab, i en procés de ruïna. A la planta soterrània de l'edifici principal, s'observa el lloc on estaven ubicades les moles, tot i que el seu interior està ple de runa, terra i brutícia. Al darrera de l'edifici, adossat, es pot observar la bassa feta de pedra, plena d'aigua, que segurament és utilitzada pel cultiu. Prop d'aquesta primera bassa, n'hi ha una segona de grans dimensions, recordant les del molí d'en Ral, situat una mica més amunt d'aquest. Aquesta bassa actualment està en desús. Les seves parets fan en alguns llocs, més d'un metre d'amplada per dos metres d'alçada (des de l'exterior). Modernament es va fer una obertura de la mida d'una porta en el mur orientat al sud-est, per poder accedir al seu interior on hi ha plantats avellaners i productes de l'horta. Destaca un contrafort arrodonit de grans dimensions situat a la cantonada del mur orientat al nord, segurament per aturar la força de l'aigua quan baixava per la riera de Caldes en èpoques de pluges fortes.
Història
El funcionament del molí era el següent: el molí se situava a la vora del curs d'aigua de la riera de Caldes, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l'energia per fer moure les moles.
A més a més, disposava d' una resclosa, que permetia desviar l'aigua per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia per a aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua que anava a parar per sobre el rodet i també per assegurar l'aigua en períodes de sequera. El molí fariner atenia la molta de gra de les pagesies del seu entorn. El molí Nou, com altres molins fariners van aparèixer segurament durant l'època medieval, i molts molins del segle XVIII devien aprofitar el lloc i sovint les construccions de molins més antics per tornar-se a implantar.
Amb la industrialització iniciada al segle XIX, alguns d'aquests molins fariners especialment els establerts a les ribes dels cursos d'aigua es van adaptar per altres finalitats, com el pas a fàbriques de paper o de teixits o van anar desapareixent. Tot i això a Caldes, alguns molins fariners encara varen continuar funcionant fins que ja no pogueren competir amb les farineres modernes.
Bibliografia
BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848)
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.
PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi "Sant Bernat". Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.
