Masia de la Vinya
Sant Quirze de Besora

    Osona
    Mas de la Vinya S/N
    Emplaçament
    A la part nord-est del nucli antic de Sant Quitrze a sota del vessant sud del turó de la torre i a sota d ela BV -5227

    Coordenades:

    42.103992815387
    2.2235840989591
    435803
    4661614
    Número de fitxa
    08237 - 105
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Mossàrab
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Masia que es troba habitat i en bon estat de conservació encara que se n'han fet moltes reformes i modificacions que n'han alterat el seu aspecte original
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Es troba inventariada al catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable del municipi de Sant Quirze de Besora. Esta protegida a la fitxa núm. 4 i inclosa com a BPU i àrea d'expectativa arqueològica i paleontològica.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí. IPA. Núm. 23791
    Accés
    Restringit
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    000602100DG36B0001TO
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Conjunt arquitectònic format per la masia de la Vinya i els coberts o annexos que l'envolten amb l'era de batre el gra al davant de la façana principal. La masia està formada per una construcció de planta rectangular amb dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent on hi ha la porta d'entrada. A la part sud-est hi ha un cos o annex d'una sola planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. Les divisions verticals són amb murs de maçoneria mentre que les horitzontals són per mitjà de bigues de fusta que suporten sòls de maó ceràmic. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a la façana principal. Aquesta es resol mitjançant dues portes, una a cada crugia flanquejades per una finestra rectangular i tres finestres més a la planta primera de les quals les dues de més a migdia corresponen amb antigues eixides de fusta, mentre que la darrera és una finestra ampliada. A la darrera planta s'obre una àmplia eixida que ocupa tota l'amplada de la crugia sud i amb una barana de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. Damunt seu hi ha una barbacana formada pel voladís de les bigues que sostenen la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per un enlluït de  calç i ciment pòrtland. La façana sud la qual coincideix amb el pinyó de la coberta està en part embeguda pel cos afegit i també per una eixida de fusta i ciment amb coberta a un sol vessant la qual està sostinguda per dos pilars d'obra. Tant sols sobren dues finestres rectangulars que il·luminen les golfes i l'aparell està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç. Les façanes est i nord són completament cegues ja que estan adossades al terreny natural. A la part sud-oest hi ha una antiga pallissa o cobert molt reconstruït amb maó ceràmic tipus "totxana" damunt els vestigis de l'antiga construcció de maçoneria. Té una planta quadrada d'una sola planta i amb la façana orientada a sud-oest. és completament oberta llevat dels murs laterals i el pilar central que sosté la biga carenera. La coberta és de teula ceràmica àrab al damunt de bigues de fusta. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'antiga era de batre el gra. Fora de la masia hi ha dos coberts més destinats a granges de bestiar i construïts amb maó ceràmic tipus "totxana" amb les cobertes de fibrociment.

    Masia molt transformada ja que continuadament ha estat habitada i això ha fet que les característiques originals de la masia s'ampliessin i s'adaptessin als nous usos derivats. Costa molt endevinar quina en seria la part original, tot i que pensem que seria l més propera al terreny natural i situada a la part de tramuntana. A partir d'aquí la masia s'aniria ampliant amb cossos i afegits fins adquirir la fisonomia actual. les construccions que ens han arribat avui dia datarien de mitjans delsegle XVII o fins hi tot del XVIII.

    Masia documentada al segle XIV tot i que les construccions que ens han arribat als nostres dies corresponen als segles XVII i XVIII Sabem que la casa ens surt referenciada per Joan Serrallonga en el seu llibre de "Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat" com a una de les possessions del comte de Santa Coloma que van passar a mans dels testaferro. En el padró de finques o cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de 1862 ens surt esmentada com a "Vinya de les Coma" a la inscripció núm. 27 a nom de Manuel Bruch

    Posesión nombrada den Manuel situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta"  amb un valor de 2932,04 lliures.

    A la inscripció 28 també surt esmentada a nom de José Burniol "por una pieza de tierra llamada de Clara situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta" per un valor de 290,08 lliures. Finalment la inscripció 106 també hi pot fer al·lusió la qual pertany a Jaume Pous Rifà i que es denomina d'en Rifà "pieza de tierra nombrada den Rifà situada en la Viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta"  i amb un valor de 267,02 lliures. No sabem si aquestes parcel·les fan al·lusió a aquesta finca o una similar, En tot cas la casa i parcel·la de la Vinya podrien pertànyer a aquest lloc. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Carpeta 1016.

    SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. 

    DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 4. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.

    AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016