Mas Solervicens
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual.
A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.
A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia.
Història
És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor.
Bibliografia
FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136.
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34.
VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar.