Mas Palà

Navàs

Els primers esments documentals del lloc de Palà són del segle X; concretament, una donació de terres de l’any 996 on s’esmenta el lloc Palaco, amb les seves afrontacions, dins el terme de Torroella (BADIA, 1988: 163). És interessant perquè alguns investigadors han apuntat la hipòtesi que en època alt-medieval els derivats de palau, com Palà, podien fer referència a un tipus d’institució que l’estat emiral andalusí va imposar al segle VIII amb finalitats fiscals i defensives, possiblement amb antecedents en l’administració diocesana visigòtica. Aquests “palaus” solen estar situats en llocs estratègics de la xarxa viària i dels cursos dels rius. En el cas de Palà de Torroella aquesta possibilitat es veu reforçada per la seva situació privilegiada, a tocar del Cardener i a peu del camí ral de Cardona, que era l’antic camí de la sal. En una zona propera hi ha altres possibles “palaus” a Viladelleva (Callús) o prop de Sant Joan de Vilatorrada (GIBERT, 2013: 163; MARTÍ, 1999). Una altra dada és que l’any 1497 el propietari del mas apareix amb el cognom de Palau. Finalment, un altre indici d’un possible origen àrab és el topònim proper del barri de la Rata que, segons Joan Coromines, deriva de l’àrab (rihà: molí) i que és indicador d’indrets de molineria.

El mas Palà és citat com a tal per primera vegada l’any 1256 en el Llibre de Notes dels Actes de Palà (de l’arxiu del mas). Hi figura com a titular de la propietat Bernat de Palà. I el 1282 s’esmenta una església coneguda com a Sant Nielini de Palac, que era emplaçada en aquesta zona però no ha estat localitzada (CAPSADA i altres, 2010: 118). La següent referència del mas és de 1311. S’hi esmenta Pere Palà com a protector dels canonges augustinians de la canònica de Cardona. La família cognominada Palà va seguir al capdavant del mas des d’aquesta època, per bé que en molts casos a través del mecanisme del pubillatge. En el llibre “La Grandària del món” s’ofereixen les dades conegudes dels hereus de la nissaga (CAPSADA i altres, 2010: 120).

Palà era el mas més important del terme de Torroella i tenia el gran avantatge de posseir un molí, que en principi era propietat dels ducs de Cardona i el 1482 el traspassaren als Palà per motiu d’un deute. Els Palà van arrendar el molí a diferents famílies. El 1878 hi vivia una família de cognom Fígols que, com era habitual, també hi feien funcionar una ferreria, aprofitant la força de l’aigua. Així mateix, el mas va acumular un gran nombre de masoveries i propietats. Algunes ja venien d’antic; d’altres s’hi van afegir a la dècada de 1920 i 1930. Tenien el mas El Soler (1256), el mas Reig (1924), La Coromina (1923; 1943), mas Garriga (1522), mas Costibals i mas Margarit (aquest últim correspon a l’actual mas Riols), La Sort Franca (1621), mas Coll les Planas (1699), el mas d’Amunt (1488), i també les propietats d’Albers d’en Marcet (1545), Costa de Cuca (1550) i Les Gatoses. La major part d’aquests masos ja no existeixen; d’altres eren en terme de Cardona. El mas Palà també feia funcions d’hostal del camí ral de Manresa a Cardona, i era conegut pel contraban de la sal que s’hi feia (FÀBREGA, 2006: 26).

Sembla que la masia tingué un oratori o capelleta interior des de molt antic. La primitiva església del mas tenia annexada pel costat sud la rectoria. És molt probable que el mas Palà es reformés durant el segle XVII, coincidint amb la construcció de la capella fundada l’any 1601 per l’hereu, Joan de Palà. Uns anys després, sant Llorenç de Brindisi va fer una estada al mas i va protagonitzar-hi un fet miraculós.

Al segle XIX l’hereu del mas, Joan de Palà Valls, va fundar la colònia industrial de Palà quan el 1876 se li autoritzava la concessió d’aigües per a la fàbrica. Aleshores el mas va esdevenir la residència principal dels propietaris de la colònia. L’any 1918 va morir Joan Palà i Valls. Aquest passà el relleu al seu germà Josep, i aquest en morir l’any 1925 va deixar la casa als seus nebots Joan i Francesc Palà i Claret. Francesc es va casar amb Maria Feixas Riba Mercadal, una noia de les Feixes de Coaner, i es va quedar a viure amb els pares a la casa pairal. Al seu torn, Joan Palà Claret s’instal·là el 1917 a la casa del costat, i a la dècada de 1920 va transformar-la en una elegant torre d’estil italianitzant, que fou coneguda com la Casa de l’Amo.

Durant la guerra civil, la casa pairal va ser ocupada pel sindicat de pagesos. Es cremaren molts documents, però en general se salvaren els mobles i els quadres. Entre l’any 1951 i 1952 Francesc Palà i Claret va marxar de la colònia per desavinences amb el seu germà Joan. Joan reinvertiria en l’empresa els diners cobrats de la part del negoci del seu germà. Va retornar al mas i va iniciar una reforma integral de la casa pairal, donant-li l’aspecte actual. Abans de les reformes, la casa pairal encara conservava la pallissa i un estable.

Anteriorment, a la dècada de 1940, la casa ja havia estat objecte d’una primera reforma. Però és a la dècada de 1950 quan la casa pairal dels amos de la colònia fou convertida en un veritable palau. El disseny va anar a càrrec de l’arquitecte noucentista Josep Danès i Torras. Les obres es van dur a terme entre 1957 i 1959. La casa forma amb l’església un conjunt eclèctic però harmònic. Tenia nou cambres de bany per als amos i quatre per al servei. Els soterranis allotjaven un gran celler del qual tenien cura els masovers. La joia de la casa era la capella de Sant Llorenç de Brindisi, inaugurada l’any 1957. L’edifici estava voltat de jardins, amb estanys i escultures neoclàssiques que en part encara perduren.