Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles)
Lliçà de Vall

    Vallès Oriental
    Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò
    126

    Coordenades:

    41.59528
    2.22999
    435827
    4605128
    Número de fitxa
    08108 - 130
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230).

    Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:

    -Vinga, torna’m a portar al cafè!

    Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:

    -Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)

    Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:

    “-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!

    I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:

    -Saps què, noi? Tornem a Parets!

    -Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?

    -En els de Parets no els vull deixar ni la merda!

    Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)

    Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.

    BADIA PUIG, Carme (2004). Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.