Les Casetes d'en Mussons
Òdena

    Anoia
    Carretera BV-1031, Km. 17,050
    Emplaçament
    Zona sud-occidental del terme.

    Coordenades:

    41.60767
    1.6194
    384961
    4607138
    Número de fitxa
    08143 - 166
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Conjunt de cases de varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    Les Casetes d'en Mussons és un raval constituït bàsicament per dos carrers en direcció
    est-oest. El carrer Major situat a una cota més baixa i un carrer posterior o de servei en
    una cota superior. Ambdós coincideixen a la banda de ponent en una zona per on es
    produeix l'accés al barri, comunicada amb la carretera BV-1031 i el Camí de Ca l'Enric. El
    veïnat disposa d'un espai públic a la seva banda de llevant on antigament es trobava la
    bassa del conjunt.
    A la banda de tramuntana del carrer Major es troben els habitatges. El cos central situat
    entre els dos carrers allotja els cups, cellers i corrals dels veïns. La banda de migjorn del
    carrer de servei està ocupada per alguna edificació auxiliar aïllada i un hort tancat amb un
    muret de pedra.
    A l'extrem nord del veïnat es troba una zona destinada a horts i a la banda sud del nucli hi
    ha una illa de planta allargassada on hi són bastides edificacions de factura més recent, les
    quals amortitzen unes antigues estructures.
    Totes les cases són habitatges unifamiliars de planta baixa i planta primera, amb coberta a
    dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Tots
    els habitatges tenen accés des del carrer Major. Els habitatges han estat reformats en
    època recent i la majoria presenten revestiments i obertures d'època contemporània.
    Cadascun dels habitatges és conegut amb un nom concret, els quals s'han modificat al
    llarg del temps. Els habitatges del carrer Major són Ca n'Agustí, Ca n'Estruch, Can Joan de la
    Marieta i Ca l'Alegre. Can Pere de la Font i Can Jepet són bastits a l'extrem de llevant del
    conjunt.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    Segons Xavier Jorba, l'any 1790, el propietari del mas Puigpessó i del mas Morrocurt,
    Jaume Mussons, haurà obtingut del duc de Cardona el permís per a edificar cases en un
    paratge del seu mas, al lloc anomenat l'Olivar o també els Puigs, a canvi del pagament
    d'un cens anual de 6 diners per cada casa construïda. La situació del futur raval també
    responia a les necessitats de tenir una via de comunicació al costat, com era el camí
    d'Igualada a Calaf, i l'existència d'aigua gràcies a la bassa allí existent. El raval tindrà dues
    etapes de creixement. Una primera fase que abraçarà els últims anys del segle XVIII i
    principis del XIX, i una segona fase concretada durant l'últim terç del mateix segle XIX.
    Segons l'autor, els pactes signats entre propietari i comprador, respecte a la urbanització,
    seran els següents:
    - Obligació de construir una casa en la peça de terra establerta.
    - Pagament d'un cens anual a l'hereu de Puigpessó.
    - Pagar el cens al duc de Cardona per raó de llicència per la construcció de la casa.
    - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera.
    - L'adquiridor podrà utilitzar l'aigua de la bassa. La utilització de l'aigua tenia un cost de 15
    sous, ja inclòs en el cens anual.
    Els habitatges respondran a un model de creixement horitzontal. Tots seran cases de nova
    planta unifamiliars. L'estructuració interna de les casetes d'en Mussons serà força
    rudimentària. L'amplada depenia de la llargada de les bigues. Els baixos, en tots els
    immobles, consistiran en una entrada, una cuina, un celler, una establia i un forn. Un celler
    petit amb bótes de poca capacitat. L'accés al pis superior es feia per mitjà d'una escala
    interior, amb la qual s'accedia a tres habitacions que tenien poca il·luminació; aquesta
    venia de les finestres obertes a façana i de la part de darrere, L'últim pis, sota teulada de
    llates, de dues aigües, era l'anomenada golfeta, utilitzada en la majoria del casos com a
    botiga de blat. Les teules amb tortugues per a les canaleres també hi eren presents.

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona