La Passió
Sant Joan de Vilatorrada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.
Història
La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.
