La Parra
L'Esquirol

    Osona
    L'Esquirol
    Emplaçament
    Pel camí que surt a ma esquerra del pk 18 de la carretera C-153.
    728 m

    Coordenades:

    42.04815
    2.37001
    447865
    4655314
    Número de fitxa
    08254-96
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 22691.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08254A009000210000KJ
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Gran masia pairal de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana es troba orientada a ponent.
    El portal es troba descentrat del cos de la casa.
    Les finestres són de pedra treballada, de disposició regular.
    Presenta cossos annexos de planta baixa.
    Al sector de ponent, sobresurt una petita capella annexionada al mas, coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular; presenta un portal orientat a migdia, amb la llinda datada (1850), i al damunt un petit òcul. És dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia.
    Al sector nord, a nivell del primer i segon pis, sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat.
    Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres.
    A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç.

    Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M101.

    Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i donzelles entre els segles XII i XV.
    Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris. Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878.
    Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.

    FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
    PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213.
    PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 89.