La grana de Falguera

Folgueroles

Llegenda sobre la grana de falguera, relacionada amb el nom de Folgueroles (variant de falgueroles i diminitiu de falgueres,segons el diccionari Alcover-Moll). Segons la tradició oral popular, la grana de falguera era màgica i comportava poder, tresors i riqueses. Es creu que la falguera grana a les dotze de la nit de Sant Joan convertint-se en or. El ritual per aconseguir una llavor de falguera és força complicat: doblegar en nou plecs un llençol o un drap blanc de fil o seda i posar-lo a sota la planta de falguera escollida. Amb la darrera campanada, la grana cau, travessant els vuit primers plecs i quedant atrapada en el novè. Plegar el llençol curosament un cop la grana ha caigut i guardar-la en un lloc adient. Segons s'explica és una grana negra, amb ulls i boca, que representa el rostre del dimoni.

Existeixen diverses variants d’aquesta llegenda arreu dels Països Catalans. Destaquem la següent: un cop la grana ha estat recollida s’esdevenen un forts crits i sorolls. Si la persona que l’ha recol·lectat es gira a mirar d’on provenen, aquesta persona serà infeliç i la grana perdrà el seu valor. Si, per contra, no fa cas de l’estrall, la grana li proporcionarà fortuna i felicitat per a tota la vida. També s’explica que la flor de la falguera, abans de granar, deixa anar un aroma que provoca una intensa son a la persona que intenta collir la grana, dificultant d’aquesta manera que es pugui portar a terme tot el ritual.

La falguera és coneguda com la planta de la bona sort. Tant et pot proporcionar un munt de grans d'or com un grup de follets treballadors, coneguts com a menairons, familiars o berruguets.