Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons
Premià de Mar

    Maresme
    Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol

    Coordenades:

    41.49588
    2.362
    446747
    4594003
    Número de fitxa
    08172 - 68
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    I-VI dC
    Estat de conservació
    Bo
    Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL (Ple municipal del 15 d'octubre de 2003)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA 13515)
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Premià de Mar (plaça de l'Ajuntament, 1; Premià de Mar)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.

    La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons.

    Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

    BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit