Grua de l'Estació de Renfe
Sant Vicenç de Castellet

    Bages
    Passeig Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
    Emplaçament
    Al centre el poble, al costat del Passeig Pau Casals, davant el moll de mercaderies.

    Coordenades:

    41.66924
    1.86233
    405294
    4613679
    Número de fitxa
    08262-137
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1859
    Estat de conservació
    Dolent
    Presenta un estat d'abandonament
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Renfe
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía / OPC

    Davant l'antic moll de mercaderies i a la part exterior hi ha una grua. És una grua que es troba anclada al terra amb un suport vertical d'obra i que té un únic braç. L'acció és mecànica a través de dues rodes motrius dentades situades a cada costat de l'eix que recullen una cadena que passa per sobre de l'estructura del braç i que sosté un ganxo de càrrega. La base de la grua es troba sobre una plataforma circular que permet que aquesta giri sobre el seu eix. Es troba situada davant el moll de mercaderies i al costat d'una via morta que acostava els vagons per fer càrrega i descàrrega.

    Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe. La grua permetia elevar pesos mecànicament penjant-los d'un ganxo per tal de facilitar la càrrega i descàrrega de les mercaderies dels trens i dipositar-les al moll.

    VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.