Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir
Sant Esteve de Palautordera

    Vallès Oriental
    Església de Sant Esteve de Palautordera

    Coordenades:

    41.702779022443
    2.4370846051645
    453164
    4616930
    Número de fitxa
    08207 - 109
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Segle
    Segle XIX
    Any
    1890
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Daniel Gutiérrez Espartero

    Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:

    S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890

    Transcripció:

    O Protomartyr gloriós

    de Jesucrist molt amát;

    siáunos sempre advocát

    Sant Esteve gloriós.

     

    Vostra vida fou perfecta,

    de virtut molt resplandent,

    sens vicis, la anima neta,

    molt pur, cast y continent,

    Per custodi virtuós

    de viudas sou nomenat.

    ...

    Puix de pedras coronát

    gosáu del etern repós;

    siáunos sempre advocát

    Sant Esteve gloriós.

     

    Transcripció extreta el bloc: https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html

    A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.

    - Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina

    - Goigs de Sant Esteve Protomàrtir

    - Goigs de Nostra Senyora de Gràcia

    - Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida

    El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.

    No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.

    Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els "Goigs de Nostra Senyora del Roser" (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.

    Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.

    Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.