Frontal de Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà

Taula pintada al tremp d’ou que narra episodis de la vida de l’apòstol sant Jaume. La peça  que s’ha conservat medeix 55cm d’alt, 208cm de llarg i 4cm de gruix i és un fragment del que va ser un conjunt més gran. 

La taula està organitzada en dos nivells amb cinc escenes cada un, separades per bandes decoratives basades en un motiu ornamental que vol imitar pedreria encastada. A cada angle de les escenes es troba un medalló que encercla una petxina, la que, curiosament, és la única representació de l’atribut de l’apòstol en tot el conjunt.

Del que resta de la part superior de l’obra, s’entreveu la descripció de la vida i martiri de l’apòstol, destacant les relacions amb el mag Hermògenes contades al “Pasionario Hispano”. En les restes de la primera escena, es pot entreveure un  tron  i una figura dreta vestida amb una túnica llarga fins als peus. La segona escena mostra una túnica llarga i els peus descalços del que pot ser sant Jaume, junt a un altre personatge. L’última  escena de la dreta narra el martiri de l’apòstol, on es veuen els peus del sant durant el seu degollament  junt als del botxí, un personatge vestit amb indumentària militar. Del poc que queda de les escenes del registre superior, podem afirmar que en aquestes no es representen dos moments dins un sol quadrat, tal i com succeeix en el registre inferior.

El cicle del registre inferior representa el viatge de les relíquies de sant Jaume cap a Galícia. La primera escena de l’esquerra ens narra la primera part de la llegenda, on els deixebles de l’apòstol carreguen una arqueta negra amb les relíquies a una barca, la que després es veu a la deriva tot insinuant que va ser conduïda miraculosament. En la mateixa escena, els deixebles agafen el sarcòfag que contenia les relíquies, el que es representa honoríficament sobre quatre columnes en un lloc cobert. La llegenda diu que la barca navegaria i navegaria per a trobar el lloc on Déu volia guardar el tresor. El lloc escollit fou Galícia i es diu que la reina Lupa va correspondre als desitjos de Déu tot deixant el seu carro i els dos bous que els deixebles preferissin d’entre el seu ramat reial. Tot i que el ramat resultà ser ferotge, la bouada s’amansí per la presència dels deixebles. La reina, sorpresa, es converteix al cristianisme tot cedint el seu palau per a construir el primer temple dedicat a sant Jaume de Galícia.

A la segona escena, es representa dos deixebles, un vestit de monjo, dirigint-se al palau de la reina sobre un carro tibat per les feres. A la dreta de l’escena, hi ha l’antic palau de Lupa transformat en església. Aquesta és representada sense cap mena de proporció i sobreposant els seus elements, tal i com és habitual en les pintures de l’època.

L’escena central és una de les més restaurades del conjunt i mostra un dels miracles més populars de sant Jaume explicat en el Liber Sancti Jacobi (llibre segon, capítol V). Aquesta conta que dos peregrins alemanys, de camí cap a Santiago, feren parada a Tolosa de Llenguadoc. Allí s’albergaren a casa d’un home ric, el que amagà una copa de plata entre l’equipatge dels peregrins per acusar-los de robatori i treure’n profit. Els forasters van ser perseguits i condemnats a mort, però finalment pogueren prosseguir el seu viatge gràcies a que el fill del jutge s’oferí a morir en lloc seu. En el camí de tornada, trobaren el noi encara penjat a la forca, el que miraculosament s’adreçà al seu pare dient-li que no es preocupés ja que sant Jaume el sostenia amb les seves pròpies mans per allunyar-lo de la mort. El miracle passà de boca en boca fins que el ric va ser penjat sense cap mena de compassió, ni tant sols de sant Jaume. La llegenda es representa al retaule amb els dos peregrins vestits amb barret, bastó, sarró i mantell que surten d’una casa, a la que hi ha també una donzella amb una copa a les mans. Aquesta figura femenina, podria ser la serventa de l’hostaler, la que, en altres versions de la llegenda, és la que intenta enganyar els peregrins. A la seva dreta es representa l’apòstol, descalç i amb una aurèola nimbada, tot aguantant el jove condemnat, amb els ulls tapats i gairebé nu.

A la quarta escena es narra el miracle de Bru de Vezelay narrat al Liber Sancti Jacobi, el que, tornant de pelegrinatge a Compostel·la, s’estirà sota un arbre per implorar menjar a sant Jaume. Cansat, va caure adormit i es va endinsar en un somni en el que el sant l’alimentava. En despertar, el pelegrí es trobà un pa als dits i per molt que mengés, no s’acabava mai. La representació en el retaule comença al costat esquerra de l’escena, on un àngel apareix d’un núvol per a donar un tros de pa rodó que apareix altra vegada al cap del pelegrí, el que està dormint al costat d’un arbre. A la dreta, el mateix pelegrí reprèn content el seu camí amb un barrilet als dits, element del que no es fa menció a la llegenda.

A la última escena se’ns explica la història escrita pel Mestre Hubert al Liber Sancti Jacobi on trenta cavallers lorenesos visiten el sepulcre de sant Jaume a Compostel·la. Aquests havien fet un pacte de fidelitat entre ells, amb l’excepció d’un, el que aturà el seu camí per a fer-se càrrec d’un company que havia caigut malalt i poc després moriria. El supervivent demanà protecció a sant Jaume, que se li aparegué muntant a cavall, i tots dos buscaren un bon lloc per enterrar el company: la basílica de Compostel·la. L’escena és representada amb el pelegrí mort, a l’esquerra, junt a un preocupat company, dret i vestit amb un mantell, barret i bastó. A la dreta, hi ha la imatge de tres personatges sobre un cavall: el mort aguantat per sant Jaume i el peregrí al darrera.