Forn d’obra de Can Cassart
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forn d’obra situat darrera el galliner de la casa, dessota el marge mateix. Una figuera de dimensions considerables delata la seva ubicació, ja que hi ha crescut al damunt. Del forn només en resta visible una part de la façana. Mesura 1,10 m d’alçada màxima per 5 metres d’amplada i un gruix de mur visible a la part superior de 0,20 cm. Al centre hi ha la boca de la fogaina que permet veure l’interior reblert amb brossa i terra al damunt on hi creix la vegetació.
Ben a prop hi ha una bona esplanada que podria molt bé tractar-se de l’assecador.
També es coneix com Forn d’en Llobet o el Forn.
La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.
L'estructura d'aquest tipus de forn preindustrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina, situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l'indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.
Història
Durant el segle XVIII, el forn, conegut amb el nom del Forn, o del Forn d’en Llobet, i la casa (que es coneix també com a mas Cassart o Can Cassart), són propietat del Mas Llobet. L’any 1755 hi habita el rajoler Mateu Reiner (†1764) i Llinàs maridat amb Maria Butina (†1773), ambdós originaris de Vidreres. En el forn és fabriquen rajols i teules.
Després de la seva mort, la casa és habitada per la família Gener, sense que consti que el marit sigui rajoler d’ofici. Però més endavant la casa, passarà a ser habitada pels Cassart, actual nom amb que es coneix. Tal vegada algun descendent dels Cassart, que l’any 1739 habiten el Mas Massó i són rajolers d’ofici, continuaria fent funcionar el forn quan la casa sigui habitada per aquesta altra família.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
