Font del mal Pas
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura aïllada situada al marge del camí i lleugerament ensotada. Està formada per un espai de planta irregular, delimitat amb un mur bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. Unes escales de pedra li donen accés des del camí. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra. Al seu costat hi ha dos bancs de fusta.
L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària.
Història
La font és propietat de l'ajuntament de Dosrius des de l'any 2001. L'any 1988 fou restaurada per l'Associació Excursionista La Soca. És força concorreguda i visitada per esportistes, excursionistes i caminants. Destaquen dos plataners i un pollancre situats al seu costat, que li donen ombra. El topònim de la font prové del fet que, antigament, el camí era de difícil accés.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 43. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/194. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 15, 17. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 66.
