Font de Malla
Malla
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Font de Malla és una masia d'origen medieval que va reformar-se durant el segle XVII. A principi del segle XX s'hi va afegir un cos amb galeries i una finestra d'estil neogòtic. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'extrem de garbí de la façana en sobresurt una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos; al més proper a la torre hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest s'obre una petita espitllera i un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: "FRANCEH FONT 1680" i l'anagrama de Crist. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla, totes de pedra carejada menys l'arrebossada de les golfes. El finestral de l'eix lateral té sortida a un balcó de baranes forjades. Pel que fa a la torre, té la majoria de les finestres a la cara de ponent, totes d'arc pla arrebossat. Tanmateix, al nivell superior té en les quatre cares dues finestres d'arc pla arrebossat. La façana de migdia presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, a més d'un gran pòrtic al pis superior amb una biga de fusta central i barana també de fusta. A principi del segle XX es va adossar a la façana de llevant i part de tramuntana un cos de dos nivells d'alçat i la coberta a un vessant. A la mateixa façana de llevant presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic a la façana de migdia. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal d'arc de mig punt i una finestra d'estil neogòtic, geminada amb arquets i columneta central. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, amb els angles cantoners de pedra escairada vista. El ràfec està acabat amb cabirons a la masia i amb imbricació de rajols i teules ceràmiques a la torre. La lliça de la casa està formada per diversos cossos annexes i dues portalades amb pilars de maó.
Història
La primera referència documental del mas Font és de l'any 1313, en què Guillem Font fa hereu del mas al seu fill Pere. En el fogatge de l'any 1497 hi consta la "Font de Maya" i en el de 1553 hi consta Joan Font. Més endavant, vers el segle XVII, va ser reformat per Francesc Font. Durant la segona meitat del segle XVIII el propietari del mas Font, Salvador Font i Comarma, va tenir un plet amb José Bres i Domènech, argenter de Vic. A principi del segle XX va canviar de mans i passà als Genís i Rius de Vic, que la van reformar amb el mestre d'obres Ylla.
Bibliografia
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010.
