Font de les Àligues
Matadepera

    Vallès Occidental
    Camí de la Font Soleia
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    825

    Coordenades:

    41.63716
    2.02219
    418561
    4609954
    Número de fitxa
    08120 - 393
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Titularitat
    Privada
    08119A002000030000YA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa, a uns sis metres d’alçada, que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, un cop deixat enrere el Planet. A l’altre costat de la Balma del Penitent. S’identifica fàcilment pel dipòsit calcari i degotalls que hi ha a la paret i al terra.

    Des del corriol, cal enfilar-se per la roca fins arribar al peu de la surgència. La paret, presenta alguns trams ben humits, però sembla que la font és de caràcter intermitent i l’aigua aflora amb més quantitat en èpoques de pluja.

    Al davant de les colades de la paret de la cinglera, en el terra es pot observar una pica rectangular feta de pedra, totalment recoberta per concrecions calcàries. Algú hi ha gratat un regueró perquè quan s’ompli, sobreïxi per la part frontal regalimant cap a la roca.

    Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

    Durant mols anys la font de les Àligues s’havia identificat com a la Font del Raig fins que Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura, descobriren per casualitat, embardissada, la font del Raig. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”.

    Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig i la present com a Font de les Àligues.

    La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

    AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.

    SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.