Flor de neu
Sant Jaume de Frontanyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Tot i que la Flor de Neu (Leontopodium alpinum) o Edelweiss pertany a la família Asteraceae, tècnicament no és una flor. Consisteix en una planta de 50 a 500 petites flors que formen de 2 a 12 inflorescències. Aquests capítols estan aplegats per 15 fulles blanques que formen una doble estrella. La flor de neu és una planta de vida molt curta i el seu hàbitat són les zones calcàries, els prats rocallosos i les feixes de roca humides, generalment orientades cap al nord.. Una de les seves característiques diferenciatòries és que aguanta temperatures molt baixes, raó per la que té una capa de pèl blanquinós que la protegeix de la glaçada i la radiació ultravioleta comú en zones de gran altitud.
Aquesta és una espècie d’una elevada raresa en terres catalanes, només present en llocs molt puntuals de la Vall d’Aran i de la Serra del Catllaràs, motiu pel qual està protegida a Catalunya i la seva recol.lecció està prohibida. Tot i així, es tracta d’una espècie present en zones boscoses des dels Pirineus fins a l’Himalaia. Als boscos dels Alps és molt popular, per ús decoratiu, degut a la seva bellesa i raresa, però també usada pels seus nombrosos beneficis terapèutics.
El Catllaràs està integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, per tal de prevenir l'erosió geològica, regular l'activitat humana i protegir elements de fauna i flora presents en la serra.
La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost.
Història
El nom científic és d’orígen grec i representa la pota d’un lleó. Al llarg del temps, han aparegut un gran nombre de noms populars per les seves característiques físiques o per la seva localització; a Romania es coneix com a “flor del que penja pel precipici”, mentre que francesos i italians l’anomenen l’”estrella alpina”. El nom és comú és “Edelweiss”, que té orígen en el nom germànic “Edelweiß“ (Edel: noble i Weiß: blanca), encunyat el 1785 pel naturalista Austríac Karl von Moll, tot i que el nom no va tenir la popularitat d’avui en dia fins a mitjans de segle XIX.
Bibliografia
VV.AA.(1981) "Gran geografia Comarcal de Catalunya", vol. 2, El Berguedà, Barcelona.
VVAA. (2000): "El Catllaràs, una serra singular". L'Erol, núm. 67, hivern 2000.
Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).
Mapa-Guia Excursionista "Catllaràs-Picancel"; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.
Mapa-Guia Excursionista "Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró"; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.
