Església del Roser
La Pobla de Lillet

    Berguedà
    Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet

    Coordenades:

    42.24386
    1.97695
    415597
    4677359
    Número de fitxa
    08166 - 143
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    5675102DG1757N
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):"L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la "Dolorosa" i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als "Sants Metges" (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret." Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades.

    La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740.

    Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939.

    FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga.
    GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
    GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): "Les traces del L'illet passat". L'Erol, núm. 53, primavera 1997.
    ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.
    ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): "Les esglésies del municipi". L'Erol, núm. 53, primavera 1997.