Església de Sant Pere
Castellfollit del Boix

    Bages
    Sant Pere de Castellfollit del Boix. Nord -est de Castellfollit del Boix
    Emplaçament
    Des de Castellfollit del Boix agafar el camí de Canyelles i a la bifurcació de camins seguir recte.
    677

    Coordenades:

    41.66962
    1.70133
    391892
    4613910
    Número de fitxa
    08059 - 150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Modern
    Segle
    s. XI-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    L'any 1985 es va restaurar la capella de Sant Pere i l'any 1999 es van restaurar les campanes
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    16389
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    L’església de Sant Pere es troba situada damunt d’una petita elevació al nord-est del nucli de Castellfollit. Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït al segle XI i el qual va partir modificacions al segle XIII i XVII. Actualment, l’església s’articula en una sola nau orientada de nord a sud amb una capçalera de planta quadrada (presbiteri) situada a l’extrem nord. A la banda de ponent la nau està capçada per un absis i dues absidioles d’origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. La zona del presbiteri alberga el retaule barroc dedicat a Sant Pere. Als peus de la nau hi ha el cor amb les escales situades al cantó esquerre que li donen accés. L’interior de l’església està cobert per una coberta en volta de canó a excepció de zona del presbiteri, que presenta una coberta en volta de creueria. Per l’exterior es tracta d’una coberta a dues vessants de teula àrab.  Inicialment fou concebuda com un edifici d’una sola nau amb un ampli creuer que finalitza per l’est amb un absis central i dues absidioles laterals. L’absis central i l’absidiola de ponent encara conserven la decoració exterior d’estil llombard format per tres compartiments. En el cas de l’absis central hi ha dues sèries de tres  arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central de on se’n hi projectaren quatre i a cada tram una finestra d’arc de mig punt. En el cas de l’absidiola nord, hi ha dues sèries de dues arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central on se’n hi projectaren tres i on s’hi obra una finestra de doble esqueixada. Al segle XIII l’església fou ampliada vers a migjorn amb la construcció d’un nou mur de tancament i la modificació de l’absidiola sud, fet pel qual no conserva la decoració d’estil llombard. Aquesta ampliació va comportar la construcció d’una nova portalada que manté les característiques d’estil romànic tot i haver estat construïda a finals de dit període. La portalada està formada per de tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes que descansen damunt una imposta senzilla. Aquesta està sostinguda per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. L’any 1633 l’església va ser modificada i es va canviar l’orientació, passant a ser el creuer la nau central amb el presbiteri a tramuntana, mitjançant la construcció d’una capella de planta quadrada a l’extrem oposat de la portalada dedicada a Sant Pere i, l’absis i les absidioles van passar a ser utilitzades com a capelles. D’aquest moment també és la construcció del campanar, originalment d’espadanya i que a finals del segle XIX inicis del segle XX fou transformat en un campanar tipus torre amb una coberta a quatre aigües de teula àrab. A la façana de ponent hi ha els dos arcs de mig punt amb les campanes de bronze. En aquesta façana es conserva la inscripció de JB 1910. Ambdues campanes va ser realitzades l’any 1863. A finals del segle XX es van substituir els capçals de fusta de les campanes, tot i que se’n conserva d’ells amb l’any 1782 gravat.

    Durant les obres de millora de la capella dedicada a Sant Pere afegida al segle XVII és va dur a terme una intervenció arqueològica que va posar al descobert una zona de necròpolis sota la capella d’entre els segles XII i XIII.

    L’església s’ubica prop de l’antic castell de Castellfollit i molt aviat va adquirir la categoria de parròquia. Tot i que conserva la titularitat de parròquia actualment la funció ha estat traslladada a l’església de Santa Maria del Pla, situada al nucli de Castellfollit.

    El lloc de Castellfollit ja és citat l’any 967 encara que l’església no apareix citada com a parroquial fins l’any 1154 i l’any 1294 s’esmenta l’església amb l’advocació a Sant Pere.