Els Pins de La Cisa
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Av. Mare de Déu de La Cisa, 19
    150

    Coordenades:

    41.51319
    2.35486
    446166
    4595929
    Número de fitxa
    08214 - 212
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Restringit
    Altres
    Titularitat
    Privada
    6361027DF4966S0001XD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) apareguda de forma espontània o plantada en el vessant assolellat del turó d'en Trencs, concretament per sota de l'antiga vinya d'en Sayol. Aquesta formació ha crescut en un substrat silici i saulonós. La pineda, que es troba a l'interior d'una propietat, presenta un estrat arbustiu comú d'aquesta comunitat amb estepa borrera (Cistus salviifolius), estepa negra (Cistus monspeliensis) i bruc boal (Erica arborea), barrejat amb altres espècies antròpiques com una plantació de xipressos que impedeixen parcialment la visibilitat a l'interior de la finca. Són arbres que tenen una mitjana de cinquanta anys, amb les capçades molt ben podades per tal de mantenir l'espai net de matèria combustible seca. Les característiques d'aquest espècimen és el seu tronc, amb una escorça de color marró rogenc, molt gruixuda i la capçada en forma d'ombrel·la. Les fulles fan fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues. Floreix de març a maig produint una pinya de forma més o menys ovoide, que necessita tres anys per madurar i es pot recol·lectar durant els mesos de novembre i gener. El fruit que en surt del seu interior és el pinyó, cobert amb una escorça molt dura d'un centímetre de longitud. És carnós i molt gustós.

    Pertanyen a la finca de Can Galindo

    El pi és un arbre naturalitzat a la mediterrània. La fusta és lleugera i flexible i emprat sobretot en la construcció marítima , per fer carbó vegetal, pasta de paper o per obtenir resina. Els pinyons són molt apreciats en rebosteria, i forma part de nombrosos plats en l'alimentació mediterrània.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.