EL VILAR
Avià

    Berguedà
    Camí d'Avià a Vilamarí, El Vilar. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí
    Emplaçament
    Al camí d'Avià a Vilamarí. Antic camí Ral d'Avià a Casserres.

    Coordenades:

    42.06388
    1.83072
    403259
    4657530
    Número de fitxa
    08011 - 40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    La casa Vilar de Baix ha estat remodelada totalment exterior e interiorment durant l'any 2000.
    Protecció
    Legal
    BPU i ZEA. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00045
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    El Vilar és format actualment per un conjunt de tres cases i dos coberts que reben la denominació de Vilar de Dalt i Vilar de Baix, entre les quals passa el camí que mena d'Avià a Vilamarí. És molt possible que el topònim fou fruït d'un conjunt de cases ja existents al segle XIV, moment en que tenim la primera documentació que parla del lloc, encara que podria ser anterior. La casa més antiga és la que s'anomena actualment Vilar de Baix i on estaria ubicat un convent de monges al segle XIV. Es tracta d'una casa de planta quasi quadrada amb coberta a dues vessants, tancada pel costat sud per un baluard format per tres coberts amb la teulada a una vessant, i que li proporciona un aspecte singular i elegant. Els murs són de pedra de diferents tamanys i amb les cantoneres de pedra escairada fins a la meitat de l'alçada total i, a partir d'aquí, de maó. Només una finestra té la llinda, ampitador i muntants de pedra, la resta de finestres i portes els tenen de maó i són de diferents tamanys. A la façana nord es pot veure l'estructura de la casa abans de que s'aixequés la teulada ja que canvia el color del morter. La casa anomenada Vilar de Dalt és de finals del segle XVIII (en aquesta època rep el nom de Remats) i conserva una façana singular en que predomina la simetria. És de pedra barrejada, amb finestres, balcons i portes de maó disposats fent arc rebaixat i una motllura decorativa. Quan es va construir la casa actual als anys cinquanta, únicament es va conservar aquesta façana. En cap de les dues cases es conserven llindes amb data.

    El Vilar de Dalt també ha rebut els topònims de "El Vilar de les Monges" (any 1433, Pergamí nº 7 de cal Mas), "mas Boxadera" al capbreu de Serrateix de 1729 (Arxiu Bisbat de Solsona). El Vilar de Dalt ha rebut també el topònim "Remats" (segle XVIII, Capbreu de Serrateix).

    El Vilar és una de les masies antigues del terme. La primera notícia històrica que hem trobat és del 4 d'abril de 1341, quan l'Abadessa Cília i la comunitat del monestir cistercenc femení de Sant Benet (que tenia seu a Berga des del 1338) compren el Mas Vilar, situat a la parròquia de Sant Martí d'Avià i que estava sota domini del monestir de Ripoll, a Elicsenda vídua de Jaume d'Olvàn, amb vinyes, terres, honors i possessions (RIU, 1966, p.14). El 1346 la comunitat estableix una vinya del mas del Vilar, en alou del monestir de Sant Benet de Berga, a Guillem de Guarans per 300 sous (pergamins de cal Mas). El 25 de juny de 1457, Mossèn Joan Berenguer de Torrents, prevere de Sant Martí d'Avià, compra a l'abadessa i al convent el mas del Vilar amb els seus honors, vinyes, horts, hortals, arbres i boscos per 48 lliures pagadores a cens anual (RIU, 1966, p. 37). Més endavant, al capbreu de Serrateix de 1729 s'esmenten com a terme els masos Ramats i Boxadera (abans anomenat Vila) als que pertanyia una terra anomenada "plana de les Monges", tot i que al mateix capbreu de 1701 consta amb el nom de Vilar propietat de Francesc Tord i Tord. Al Registro de Casas de Campo de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga) torna a anomenar-se Vila i pertanyia a Francesc Tord i Tord de Berga, fins al 1879 en que ja es propietat dels germans Rosal i Cortina. Als hereus Rosal els hi va comprar el mas del Vilar l'actual propietari.

    CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.
    CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Ressò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.
    RIU, M. (1966). Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga. Edicions del Museu Municipal de Berga.
    "Capbreu del monestir de Serrateix (1701)". Arxiu Bisbat de Solsona.
    Pergamins de cal Mas d'Avià.