El Sarral
El Pla del Penedès

    Alt Penedès
    Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals.
    Emplaçament
    Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals.
    229,8

    Coordenades:

    41.40755
    1.70435
    391707
    4584811
    Número de fitxa
    08164 - 4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-VI dC
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    4853 Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08163A01200051 / 08163A01200050 / 08163A01200014 / 08163A01200049
    Autoria de la fitxa
    Josep Font i Piqueras

    Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana.
    La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu.
    La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ("comissari local" d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns "espacios pavimentados" en un dels quals es va extreure un dolium que estava "empotrado" a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268).
    Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró.
    Pere Giró no posa en dubte la relació entre el "poblado" del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268).
    L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes.
    Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte "Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008" en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques "d'època iberoromana".
    En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I.

    A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de "Vinya el Sarral".

    ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona.
    FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit.

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès.
    GIRÓ ROMEU, PERE (1947). "Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés", Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268.
    GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard.