El Molinot
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El molí és un edifici de planta irregular. Això és degut a les moltes modificacions i ampliacions que ha tingut al llarg de la història. Consta de planta baixa i dos pisos. Les estructures estan adossades a la roca, que fan servir com a mur nord. A la façana oest de la construcció es poden veure dos moments constructius. La part més antiga és la del costat nord, amb pedres lleugerament més grans, i es pot veure a simple vista el punt on s'uneixen les dues fases constructives. La porta principal està situada a la façana est i dóna directament a la primera planta. No és la porta original i té un arc rebaixat fet amb maó massís disposat en plec de llibre sobre muntants també de maó. A la façana sud hi ha una gran eixida de dos nivells que ocupa la major part del centre de la façana. Els dos balcons que hi ha al costat est de l'eixida tenen muntants de pedra i llinda de fusta. La majoria de finestres van ser modificades i estan emmarcades amb maó massís. La finestra més antiga de l'edifici està al costat est de la façana sud. És una obertura espitllerada amb muntants, llinda i ampit de pedra sorrenca, i actualment es troba tapiada. A la façana oest hi ha una obertura a la planta baixa, que era el cacau del molí, i a la façana sud n'hi ha una altra que podria ser la font de toll o un segon cacau. A la façana est hi ha una petita edificació annexa, que és el cos d'un antic forn.
La coberta és a dos vessants asimètrics amb el carener de nord a sud. Darrere del molí hi ha una bassa amb un pou rectangular de grans carreus. El mur de la bassa està format per carreus de grans dimensions units amb morter de calç. Al costat d'aquesta hi ha una petita edificació, possiblement una antiga pallissa.
Història
Tot i que possiblement els seus orígens siguin medievals, les primeres mencions documentals que en tenim són del segle XVI. Antigament, el Molinot rebia el nom de Molí de la Coma. Apareix per primer cop en un document de l'any 1577, on Francesc Coma ven a carta de gràcia tot el molí fariner destruït anomenat molí d'en Coma, a la riera de Clarà, en el terme de Capolat (Galera, 2020). Sabem, doncs, que en aquest moment el molí ja existia, però es trobava en males condicions. En canvi, al segle XVIII el molí tornava a estar habitat i en funcionament. En un document del 6 d'agost de 1791, es parla del fet que el Molí de la Coma és habitat i afocat i el seu propietari útil, Bernat Boixader, reconeix tenir-lo pel duc de Cardona (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 54). El nom del molí devia canviar durant la primera meitat del segle XIX, ja que en la relació de les cases de pagès de 1856 apareix Joan Badia com a moliner del Molinot (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Per un document de 1863 sabem que en aquella època el molí era propietat de Pere Vilartimó, hisendat que habitava a Prats (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263), i a la seva mort, l'any 1866 va passar al seu fill, Josep Vilartimó i Saladich (ACBR. Notarials. Ramon Coll, 1866, pàg. 37).
Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, veiem diferents moments constructius. La part més antiga de l'edifici és del segle XVI-XVII i es correspon amb la cantonada nord-oest, que era la zona de l'obrador. Al segle XVIII s'adossa a aquests murs preexistents un nou edifici de planta irregular. Al primer pis s'hi construeixen una habitació, una sala i un pastador. A la planta baixa s'hi col·loquen uns estables. En el segle XIX es construeix l'eixida adossada a la façana sud i al segle XX es reforma l'estructura interior i s'eleva l'edifici convertint les golfes en un nivell d'habitació.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.
GALERA, Andreu (2020) "Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)" L'Erol, núm. 144, pp. 51-58.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
