El Castell
Perafita

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 200 metres per pista forestal de la carretera BP-4653, punt quilomètric 11'450.

    Coordenades:

    42.04801
    2.11001
    426348
    4655490
    Número de fitxa
    08160 - 34
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. Núm. Reg. Estatal R-I-51-5588
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23.301
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    ALMENSA GESTION, SL. C. Hermenegilda Martinez, 6. 2800. Madrid
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El Castell de Perafita està situat al nord del nucli urbà de Perafita, a uns 150 metres de les cases situades a l'extrem nord del nucli. Es tracta d'un castell bastit en època contemporània amb nombrosos elements neogòtics donant un aspecte de chateau o castell centreuropeu. És un castell de planta quadrada format per nombrosos volums adossats. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que les torres ubicades als extrems tenen dos nivells més i està coronat amb diverses teulades, les dues principals de les quals són de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est mostra un volum central i dues torres adossades als costats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el volum central, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb pedra motllurada i resseguit per un guardapols de pedra motllurada que acaba amb motius esculturats a banda i banda del portal, i una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada que conté nombrosos motius geomètrics esculpits a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres geminades d'arc trebolat emmarcades amb pedra motllurada, resseguides per un guardapols motllurat i sustentades per una esvelta columna amb decoracions vegetals al capitell, amb un escut d'armes integrat al mur entre les dues finestres. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Per sobre aquestes finestres s'observa el coronament de mur comú en la major part del castell, format per una doble cornisa, l'inferior de maó sustentada amb mènsules de pedra i la superior de pedra treballada, i un acabament amb merlets de pedra treballada. A la dreta hi ha adossada una de les torres del castell, que conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó tant al primer com al segon i tercer pis. La torre està coronada per una teulada piramidal de pissarra de forta pendent que conté una finestra. A l'esquerra de la façana hi ha una altra torre adossada, que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada un dels nivells superiors, quedant a l'extrem superior una finestra emmarcada amb maó. La torre està coronada amb cornises i merlets com a la resta de l'edifici i conté una estreta torre circular adossada a l'extrem a mode de matacà, bastida amb obra vista i amb diverses espitlleres. La façana sud-oest mostra quatre parts diferenciades: la torre a l'extrem dret i el volum central dividit en tres cossos diferenciats. En la torre de l'extrem dret hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó tant a la planta baixa com al primer pis, quedant la resta de la torre sense obertures i amb el mateix coronament que a la façana principal. La part dreta del volum central conté dues obertures d'arc de mig punt, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada, i una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i un vitrall a l'interior al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de segon pis. La part central de la façana queda ocupada per una galeria que dóna llum a un pati interior. Aquesta galeria, ubicada a nivell de primer pis, està formada per tres obertures d'arc trebolat emmarcades amb pedra bisellada i resseguides per guardapols d'arc apuntat. Sobre aquestes tres obertures hi ha tres òculs decorats amb motius geomètrics. Finalment, a la part esquerra de la façana hi ha una estructura adossada que forma una petita terrassa a nivell de primer pis, a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb maó. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Tota la façana està coronada amb merlets, com a la resta de l'edifici.

    (Continuació descripció) La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa un gran portal i una finestra emmarcats amb maó, dos finestrals emmarcats amb maó al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes quedant coronada amb merlets com a la resta. A l'extrem superior esquerra del volum hi ha adossat una estreta torre circular a mode de matacà, bastida amb obra vista, amb espitlleres i coronada amb una teulada cònica de pissarra. Encara més a l'esquerra hi ha adossada la capella del castell, en un queixal que forma l'edifici a l'extrem nord. La façana nord-est conté la capella adossada a l'extrem dret i una torre adossada a l'extrem esquerre. En la part central s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestrals emmarcats amb maó al primer pis, i quatre finestres emmarcades amb maó al segon pis, quedant coronada, com a la resta de l'edifici, amb merlets. La torre adossada conté una finestra emmarcada amb maó als nivells de segon i tercer pis. El castell queda envoltat per un jardí d'estil senyorial, amb grans arbres i diverses escultures repartides, quedant aquest delimitat per un mur de maçoneria de pedra que delimita una important extensió, quedant l'accés principal orientat al sud-est.

    Es tracta d'un edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat ampliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982.