Creu de Vilapou (o del Calvari)
Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n
    123

    Coordenades:

    41.54553
    1.89348
    407711
    4599910
    Número de fitxa
    08147 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XV-XVI
    Estat de conservació
    Regular
    Fragmentari i amb pèrdues parcials.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN (BOE 30/03/1963)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí: IPA 30864
    Accés
    Restringit
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. C/ d'Armenteres, núm. 35. St. Feliu de Llobregat.
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Restes fragmentàries de l'antiga creu de terme coneguda amb el nom de Creu de Vilapou que actualment ornamenten l'interior de l'església parroquial d'Olesa. Se'n conserva el capitell fragmentat i bona part del fust. En una altra ubicació es conserva també el sòcol i la part inferior del fust. Per aquestes restes conservades i per imatges antigues es pot deduir que la creu estava composta per una graonada, un sòcol de planta circular, un fust octogonal i llis d'una sola peça, el capitell-magolla esculpit i una creu de ferro, que substituïa l'originària, de pedra. El capitell, de factura gòtica tardana, és la part més ben conservada i podria datar-se al final del segle XV o principi del XVI. Es tracta d'un volum prismàtic amb motllura superior i inferior, amb vuit cares decorades amb elements esculpits. S'alternen les cares amb figuretes, probablement religioses, amb altres plenes d'ornamentació vegetal de repertori clàssic.

    Hi ha referències documentals que indiquen que la creu estava situada a l'encreuament de dos camins: el camí reial de Barcelona i el d'accés principal a l'horta de Vilapou. Aquesta creu era coneguda també amb els noms de creu del Calvari, les Tres Creus i, en el segle XX, també com a Creu de la Punyalada. Va ser enderrocada en el transcurs de la dècada de 1970 perquè provocava problemes d'humitats a la casa propera, i les seves restes es van dipositar a l'antic escorxador municipal i a l'arxiu històric municipal. Les referències més antigues d'aquesta creu daten del segle XVIII i la relacionen amb l'última estació del Via Crucis: la XXa, que correspon a la mort de Crist en el Calvari. És per això que és coneguda també amb aquest nom. El nom de Creu de les Tres Creus té relació amb la prescripció eclesiàstica que manava que cada estació del Via Crucis fos indicat amb una creu i, el darrer, amb tres.

    MORERA, Jaume (1992). "Les creus de terme", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre)