Cova del Bolet
Mediona

    Alt Penedès
    Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona.
    Emplaçament
    A la serra del Bolet, cara septentrional de la Serra de Font-Rubí
    633.6

    Coordenades:

    41.45852
    1.61036
    383941
    4590591
    Número de fitxa
    08122 - 61
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Ibèric
    Medieval
    Segle
    - 9000 a - 1200 aC; V aC - I dC
    Estat de conservació
    Regular
    Jaciment parcialment excavat.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Fitxa PAP85 el catàleg de béns a protegir del POUM.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    4219 Inventari Patrimoni Arqueològic
    Accés
    Difícil
    Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    08121A019000110000WD
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

    Cova natural de pedres calcaries de Muschelkalk inferior, intensament karstificada,d’uns 225 m de llarg per uns 10 m de desnivell . Ha estat un lloc d’habitació i d’enterrament col·lectiu, ocupada des de la prehistòria, en diferents moments, fins èpoques més recents amb funcionalitats vinculades a l’aixopluc de pastors. La cavitat consisteix en un vestíbul principal abrigat, protegit dels freds del nord i dues sales més de difícil accés a través de gateres i estretes galeries.

    Les excavacions fetes fins avui en dia s'han centrat en el vestíbul principal i a la última de l'AECC de Mediona i l'AECC de Premià es va arribar a tocar el principi de les gateres.Tot i així l’única excavada amb criteris arqueològics és la de juliol de 1975 feta  V. Balldellou, que consistí en quatre sondeigs de 4 m2 amb fondàries entre 1.30 i 0.50 m. Els resultats van permetre adscriure les restes a tres fases: Epipaleolític microlaminar (el 1er identificat d'aquest complex de Fortea a la zona del Penedès), del que es van recuperar un bon nombre de peces. En un estrat intermedi es van recuperar ceràmiques de tres diferents moments del neolític. També es va recuperar material del Bronze i algunes restes humanes, el que permet confirmar que també va ser un lloc d’enterrament.

    Amb els anys s’han fet nombrosos estudis de les restes per diferents especialistes, que han permès aprofundir molt més en el coneixement tot i les limitacions de la mostra.

    La presència de material culturalment adscrit a un moment ibèric tardà i de canvi d'era, la seva situació en la boca de les gateres més profundes, el fet que sabem de certs ritus i creences tel·lúrics entorn coves i avencs, la manca de sòls d'ocupació i estructures, fan plausible la hipòtesi plantejada per J de la Vega, de l'ús de la cova com a santuari o punt per a certs ritus màgics durant època ibèrica.

    En el vestíbul s'han localitzat quasi en el superficial fragments de grisa medieval i terrissa moderna, que relacionats amb l'ennegriment de les parets del vestíbul, suggereixen l’ús temporal de la cavitat com a refugi de pastors

    Destaca tant pel seu valor patrimonial com natural i paisatgístic.

    L’any 1975 J. Baldellou va fer-hi una intervenció arqueològica que va permetre recollir materials adscrits tant al Epicardial microlaminar, el Neolític i el Bronze mig/antic. També es van recuperar diferents restes humanes, el que permet deduir que també va ser un lloc d’enterrament. Abans, l’any 1954 hi va accedir Serra Ràfols, però no es conserva ni s’ha pogut accedir a cap tipus de registre arqueològic. Posteriorment s’hi ha fet altres intervencions i sobretot molta recerca per part dels especialistes.

    La cova ja és esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897), tot i així la primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907. Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques. El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950. El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE ' UEC fan una exploració detallada i, entre d'altres resultats, confeccionen una nova topografia més completa. No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen una topografia clara i completa de la cavitat.

    AYMAMÍ, G. (1998).- 'Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps'. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès Faura i Sans, M. (1909).- 'Les coves del Bolet'. Sota Terra (I): 43-52. Club Muntanyenc. Barcelona Lagar,

    A.; SABATER, J.; TORRELLA J. (1974).- 'La cova del Bolet (Mediona ' Barcelona)'. Senderos (174): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.

    ALMAGRO BOSCH, M.; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS ROCA, J ( 1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona

    BALDELLOU, V 1979 – 1980 Pyrenae

    BALDELLOU, V Ponencias Aragón/ Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria (Homenaje a Juan Maluquer de Motes) Zaragoza 7-10 de mayo de 1990

    MAYA, J. L.; PETIT, M. A (1986) Anales de Prehistoria y Arqueología

    MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el "Neolític a Catalunya" (maig de 1980)

    MESTRES, J (1981) Taula Rodona de Montserrat sobre el "Neolític a Catalunya" (maig de 1980)