Cova de la Miranda
Capellades
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta.
A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses.
Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica.
Història
Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta.
A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses.
Bibliografia
ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid.
ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I
VIDAL, L.M. 1911-1912. "Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona
