Costafreda
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de construccions que consta d'un cos principal rectangular destinat a habitatge i usos agrícoles, amb dues tines adossades. Un altre grup de tres tines a l'O d'aquest cos i al SO una pallissa de planta rectangular de dues plantes. Presenta una arcada orientada cap a l'est.. El cos principal, el més interessant del conjunt, es troba dividit en tres pisos, amb coberta a doble vessant, i, com la resta del conjunt edificat, es troba en estat avançat de ruïna, la qual cosa fa impossible la descripció dels seus espais interiors. Des de fora es pot veure a l'interior, emmascarada per edificacions posteriors, una porta adovellada amb arc de mig punt. També s'observen arcs gòtics molt oberts, a l'interior de la construcció. Davant l'era principal hi havia una era enrajolada.
A uns cinquanta metres, pujant cap a la carena existeix la font de Costafreda, lloc tradicional d'esbarjo pels suriencs. A mas Pujol, pel jardí i voltants de la casa, com a elements decoratius existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc.. També hi ha peces interessants d'aquesta masia al Museu de l'Avi.
Història
La data de 1213 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985; LOSADA, 2000). El 23 de desembre de 1315 Ramon Rigolf, ciutadà de Manresa, compra el mas inferior de Costafreda (REGUANT, 1988). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas "Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina" (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)
Bibliografia
CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.
CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.
LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.
