Comunitat de les Germanes Dominiques - Col·legi Verge del Roser
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de grans dimensions format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta cobertes de teula àrab de dues i quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis, o bé dos nivells superiors. Compta amb tres grans portals d'accés d'arc escarser amb els emmarcaments de pedra motllurats. En general, les finestres són d'obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat, tot i que també n'hi ha d'arc de mig punt als pisos superiors. Les façanes estan rematades amb cornises motllurades rectilínies. La part destinada a la comunitat està adossada a la façana de ponent de l'església parroquial i comunicada amb aquesta a través de la capella del Santíssim. Damunt del portal té una fornícula d'arc rodó amb guardapols i marxapeu en relleu, amb la imatge de la Verge i el nen. Dins l'espai interior hi ha petit claustre de planta rectangular, obert mitjançant arcs de mig punt emblanquinats, i una capella d'ús privat per a les germanes, amb vitralls acolorits i altar de pedra. També hi ha una petita capella-oratori. De l'espai destinat a escola destaquen les finestres trigeminades d'arc rodó amb l'ampit corregut, que estan situades als pisos superiors de la façana principal. Damunt del portal hi ha un escut de ferro amb el símbol de la congregació. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb sòcol de pedra.
Història
L'any 1936, dues religioses del Beateri de Barcelona de les germanes dominiques, Mª Rosa Adrover Martí i Mª del Carmen Zaragoza Zaragoza, van ser assassinades als boscos del Lledoner i enterrades a la vila. En agraïment a aquest fet i degut a la demanda d'una escola generada pel poble, l'any 1955 es va crear la primera comunitat i s'iniciaren les obres de l'escola Verge del Roser (la primera pedra es va col·locar el dia de Sant Sebastià). El 18 de setembre de 1955 es va fer la benedicció de l'edifici, juntament amb la benedicció del campanar de l'església parroquial, en un acte presidit pel bisbe de la diòcesi amb la presència de diverses personalitats (l'arquitecte Emili Viladevall i el mestre d'obres Joaquim Segarra, entre d'altres). Inicialment era un col·legi de nenes i feia la funció d'internat sobretot per les nenes que vivien fora de la vila (aquest servei va durar fins el 1977). L'edifici va patir diverses ampliacions durant la dècada dels anys 60. L'any 1990 es va construïr la capella de la comunitat i, posteriorment, l'any 2003 es dugué a terme una nova remodelació (arquitecte Enric Roca). La gestió de l'escola pertany a la Fundació Educativa Dominiques de l'Ensenyament, mentre que la propietat de l'edifici és la de la congregació. De fet, tant el convent com l'escola funcionen de manera separada i independent.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 140-146. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 146. Http://www.dominiquesvallirana.com/escola/historia (Consulta: 10-05-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 73, 75, 76, 80, 84, 92, 99.