Collet de la Creu Malosa
Sant Jaume de Frontanyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Catàleg de béns a protegir, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.
Descripció
El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.
A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits.
Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.
La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa.
Història
El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).
El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.
En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).
Bibliografia
VVAA. (2000): "El Catllaràs, una serra singular". L'Erol, núm. 67, hivern 2000.
Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).
Mapa-Guia Excursionista "Catllaràs-Picancel"; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.
SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266
