Cobles de la Mare de Déu del Roure
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
"COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:
Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.
Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.
Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.
Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.
Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.
Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.
Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.
Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.
Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.
Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.
En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.
Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.
I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.
Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.
Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit".
La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs.
Història
Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.
Bibliografia
BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.
BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any VI, núm. 23, p. 4-6.
BANÚS, Miquel (1995). "Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra". Els Cingles de Collsacabra, any XVI, núm. 34, p. 18.
BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). "Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra". Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 47, p. 9-19.
TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.
VINYETA, Ramon (1998). Rupit, guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.