Cementiri municipal
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra amb les cantonades embellides amb carreus. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb dos coronaments piramidals de pedra. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, i el mur presenta un revestiment arrebossat i pintat, rematat amb lloses de pedra planes i amb les cantonades embellides amb pilars de pedra. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta rectangular, que delimiten els dos carrers principals disposats en forma de creu grega. Al mig de l’encreuament hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar troncopiramidal, amb el basament motllurat i assentat damunt d’una plataforma de planta quadrada, tot de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana del recinte, adossats als murs perimetrals. Els blocs situats a les bandes de llevant i ponent presenten quatre nivells de nínxols, mentre que els de tramuntana en tenen tres i cinc, separats per la capella del fossar. La capella està dedicada al Sant Crist, té una alçada considerable i l’absis semicircular. Presenta un portal d’accés d’arc apuntat bastit amb carreus i està emmarcat amb columnetes amb els capitells decorats i les impostes motllurades. Compta amb una porta de ferro de dues fulles amb barrots, decorada amb motius vegetals i l’any 1888. Està rematada amb una creu patent encerclada. Damunt del portal hi ha un rosetó de grans dimensions bastit amb carreus de pedra i la façana està rematada amb una creu llatina de pedra. El bloc de nínxols més antic està situat a la banda de llevant de la capella, decorat amb una cornisa motllurada amb motius vegetals i florals. En el bloc de la banda de ponent, la cornisa és bastida amb maons. L’espai interior es complementa amb diversos exemplars de xiprers que ornamenten tant l’encreuament dels carrers com l’entrada al recinte.
Història
La primera referència documental relacionada amb el cementiri és de l’any 967, en la venda d’unes peces de terra situades a la vila de Folgueroles les quals afrontaven amb el cementiri de Santa Maria (Morató et al., 2000: 97-98). Aquest fossar estava situat a la plaça de les Acàcies, darrera de l’església parroquial de Santa Maria. A mitjans del segle XIX, la situació d’aquest espai era penosa (els ossos afloraven a la superfície). Durant una visita pastoral a la parròquia l’any 1883, el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili va manifestar la necessitat de reformar el cementiri o bé traslladar-ne la seva ubicació. El rector de la parròquia Josep Berenguer i Benet va iniciar la compra d’uns terrenys a Marià Serrabou pel preu de 100 lliures (60 lliures per la compra i 40 per executar les obres). Es tractava del camp de la Fontanella del mas Godaiol, conegut popularment com els camps d’en Barrina, situat al marge del camí de Tavèrnoles i amb una extensió de tres quartans. Pel que sembla, i segons la làpida gravada que hi ha instal·lada en un dels paraments de l’interior de la capella del cementiri, el fossar fou construït l’any 1886. A l’interior de la capella hi ha les restes del rector Josep Berenguer i Benet, mort l’any 1887 i promotor tant del cementiri com de la capella dedicada a la seva memòria, que fou bastida l’any 1888.
Bibliografia
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 266.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 97-98, 144, 158, 163,188, 278.
