Castell de la Guàrdia Pilosa
Pujalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.
Història
L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.
Bibliografia
CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.
