Casolius

Navàs

Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en un coster que té al davant una àmplia vall, formada pel torrent anomenat precisament de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa, un pis i golfes), i té adossats coberts al nord (un d’antic amb una tina quadrada i altres fets amb totxo més modernament) així com una barraqueta que està situada uns metres al nord-oest.

La casa és fruit de dues fases constructives clarament diferenciades. La part més antiga és la que es troba al sud, aixecada probablement entre 1831 i 1851, i posteriorment, tal vegada ja al tombant de segle XX, es construí un cos de proporcions similars situat al nord. Els paraments de les dues fases són ben diferents. El cos antic és amb paredat comú i conserva un semi-arrebossat tradicional, mentre que el cos del nord presenta un aparell fet amb pedres més grosses, més o menys escairades i falcades amb pedres més petites.

La façana principal és encarada vers ponent. El cos antic s’ordena a partir d’un portal amb llinda i brancals de pedra i té dues obertures als pisos superiors. Un angle d’aquest cos s’ha reconstruït amb totxo perquè es devia esfondrar. El cos situat al nord té una estructura més planificada i es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb una galeria de tres arcs a la planta superior i dos portals a planta baixa. Les obertures d’aquesta part són majoritàriament emmarcades amb maó.

La façana posterior es troba en un terreny amb pendent i té una planta menys. Aquí el cos nord presenta una nova galeria amb tres arcs. Les obertures d’aquestes galeries són tapiades, però originàriament conformaven un ampli espai ventilat amb la funció d’assecador.

A l’interior la planta baixa té sostre de volta.