Casa del Carrer de Sant Josep,13
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular quadrada de dues crugies i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes que sembla que van ser afegides en el moment de portar a terme la darrera reforma. Les façanes principals miren al carrer de Sant Josep i també al passeig o rambla de Sant Antoni. En totes elles hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una composició i distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada típica de l'arquitectura industrial, La composició de la façana que mira al carrer de Sant Josep està formada per una porta central flanquejada per dues finestres a cada costat coronades en arc de mig punt i amb els muntants, ampits i llindes en maó ceràmic i totxo cuit.
La planta primera segueix el mateix cànon que la planta baixa amb dues balconeres situades a cada extrem de la façana amb els balcons fets amb barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte i situats al mateix pla de la façana. Les finestres situades a la part central tenen la mateixes característiques que a la zona central i estan construïdes amb maó i totxo cuit i coronades per arcs també de maons. Damunt seu i coincidint amb el ràfec de la coberta hi ha una cornisa bisellada també de maó. Val a dir que l'aparell resta ocult sota una capa d'arrebossat de morter de calç i color grana deixant a la vista les cantonades i emmarcaments de les obertures que són amb maó ceràmic. La darrera planta i emprada com a golfes ha estat sobrealçada amb molt d'encert i obrint-hi quatre finestres situades a la mateixa posició que les dels pisos inferiors i protegides mitjançant una barbacana i formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta i encadellat ceràmic. La façana que mira a la Rambla de Sant Antoni presenta les mateixes característiques que la façana principal a base de dues finestres obertes a cada pis amb les mateixes dimensions, forma i tipologia que les de la façana principal. L'aparell està revestit per una capa d'enlluït de color grana que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i també les cantonades. Aquesta façana coincideix amb el pinyó de la coberta que ha estat sobrealçada.
sembla ser que aquesta casa originàriament hauria estat formada per una PB i un pis cobert amb teulada a tres aigües coincidint amb la cantonada i xamfrà amb el passeig de Sant Antoni. Arran de la darrera reforma aquest element va desaparèixer i es va sobrealçar un pis més mantenint la cornisa que la coronava com a testimoni. Sembla que aquesta construcció dataria del 1900.
Història
Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe "baixa" i situats principalment al nucli antic.
Bibliografia
ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.
DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2
