Casa del carrer de les Roques, 3
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la par sud de l'inici del carrer de les Roques i fent mitgera amb la finca núm. 5, avui dia conservada a nivell de fonaments ja que va desaparèixer en el moment d'obrir la via del Ferrocarril i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta d'una parcel·la de planta més aviat rectangular de dues crugies i composta de PB+ 1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener mirant paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta que sostenen sostres empostissats mentre que les verticals són amb obra de maçoneria. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'habitatges. Així doncs a la part del mig de la plata baixa s'obre l'entrada a la casa resolta amb una porta coronada amb una llinda de fusta i amb els muntants de pedra picada Al costat de llevant hi ha oberta una finestra que conserva encara la llinda de pedra originaria. A la planta primera s'obren dues finestres rectangulars amb llinda de pedra i festejadors interns i una balconera més tardana ala part central amb els bastiments de maó ceràmic. El balcó és amb barana de forja i barrots de secció circular situat al pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes hi ha obertes dues finestres rectangulars de maó ceràmic que resten aixoplugades per la barbacana de bigues de fusta i maó ceràmic que a manera de ràfec sobresurt en forma de voladís de la línia de façana. L'aparell és de pedra i maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular i horitzontal i unides amb argamassa de calç, avui pòrtland gris. Tant les cantonades com també els bastiments i llindes d'algunes obertures són de pedra picada i també de totxo cuit. Val a dir que hi ha alguns panys de mur de la planta baixa que presenten un aparell de carreus de pedra mes ben treballats que fan referència a construccions més antigues. La façana posterior està molt alterada fruit de les reformes posteriors. A l'antic pati hi ha un jardí amb piscina.
Aquesta casa correspon amb una de les més antigues de Sant Quirze. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob, cit 1998 és una de les poques que té una llinda de fusta amb la data de 1600. El mateix Serrallonga la denomina com a "cal Campaner". Segon el mateix autor aquestes llindes són precedents a les de pedra que es posaran damunt de les portes de les cases a partir de la fi del 1600 i sobretot e 1700. No obstant això la casa aprofitaria vestigis de construccions més antigues.
Història
Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el "cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862" com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix "calle de las Rocas núm. 2" amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica "por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3". Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pel núm. formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca.
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III
AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.
